divendres, 5 de gener del 2018
Carretera
El viatge s’allarga, les muntanyes es dilueixen entre els núvols, la llum envermelleix lànguidament i el cel s’enfosqueix deixant traces d’hulla en els meus ulls. La vida queda suspesa darrere el volant de l’automòbil i la carretera ho engoleix tot. Demà oblidaré, perdut entre papers i ombres incommovibles, aquests instants de placidesa obliqua. El món no serà mai més igual i aquest present que ara m’acull anirà engroguint en la memòria com un clixé de sals de plata, seré jo i aquest record luminescent, com Pessoa per la carretera de Sintra, cada cop més a prop de la ciutat, cada cop menys a prop de mi.
dilluns, 1 de gener del 2018
Petit vals 2018
El desig balla lentament una nit sense hores
dins el cos mig adormit.
L'amor demana amor encara
a ritme d'un vals petit de dits llargs
sota un sostre de cel tibant.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)