Versos magnètics de Linda Flor

Em pregunto si les coses són possibles o simplement pel fet de somiar-les ja les convertim en impossibles, inabastables, intocables, no reals.

Abans i ara, sempre he tingut la sensació de conèixe't més del què et penses.I a la inversa també, ara i abans, sempre he tingut la impressió que em coneixes més del què sembla.En realitat tot són cercles que es tanquen. Però no marxis siusplau, ara que has vingut.

Tancar els ulls. O no. Potser no cal. Somio despert i els desitjos apareixen, un darrere l'altre, com en una passarel•la de moda, exhibint-se, provocadors. El moment s'espatlla per gentilesa d'una dona que parla de política des de fa vint minuts. La miro. Té prou edat per saber que no pot canviar el món, així que suposo que es conforma amb arribar a convèncer el noi que seu al costat i, indirectament, la resta del vagó. Decideixo ofegar el seu discurs amb la música de l'iPod. La política em cansa. Tanco els ulls. O no. Potser no cal. Els desitjos han esdevingut engrunes multicolors, devorats per la realitat. Miro per la finestra. El món és un lloc vulgar on aviat somiar deixarà de ser gratuït.

Cafè amb llet li porto al llit. Katie Melva i Faithless donan mùsica a la seva dolçor. La vida, que no entén de pauses ni esperes, pica a la porta i demana disfressar-se de carnestoltes. Sí, ahir ha estat un bona nit per sortir a fotografiar el món.