Els mestres mai no han d’estar al servei d’ells mateixos, sinó al dels deixebles. Els han d’ensenyar a pensar amb risc i pel seu compte, els han de posar i acompanyar en el camí de la veritat, un camí que no s’acaba mai, que sembla amb freqüència que no mena enlloc. Si un home sent, però, l’aspra duresa d’aquest camí i veu amb equànime modèstia les seves petjades en aquest camí, ja està en la veritat i en l’engruna de veritat que li correspon.
Salvador Espriu, 1980