Versos magnètics de Linda Flor

He tornat als braços dels meus amics més fidels, els llibres. Amb ells no em qüestiono res, els trobo al lloc on els he deixat el dia abans. No em pregunten res. No em demanen res. Només un intercanvi fluïd d'emocions em diu en quin estat d'ànim em trobo..."

T'imagino travessant la setmana, els dies numerats, les hores alfabètiques a bord d'un vaixell fet de tovallons de paper. Desconec quan arribaràs a port, a l'altra banda de la taula, i si voldràs ancorar en mi durant l'estona plàcida que ens briden unes copes de vi. Llencem per la borda les paraules que caben en dues converses. Intuïm-nos el principi dels dits, el final de la pell, els poemes d'aigua dolça amb el sentiment de que cada dia sigui diferent.

Dies iguals, fotocopiats, de cromo repetit que ningú te'l vol canviar,trucades sense cobertura. Dies que condueixen la vida fins a una rotonda que dóna un sentit antihorari a tot plegat. I el temps esdevé circumferència. I voltes i gires amb la ment en stand-by. Perquè saps que, tard o d'hora, trobaràs el senyal que indica la sortida cap als dies de línies rectes.

Demà, a Girona, és dia de flors i de records, la ciutat s’engalana de primavera, els patis del barri vell s’obren a la vida i els carrers s’omplen amb els colors que només poden sorgir de la imaginació de les flors i de les camises dels turistes. Girona esdevé la ciutat de les flors, una matèria fràgil i perible i que les pedres de la ciutat intenten preservar de la pluja i d’altres elements, com a mínim durant una setmana de maig.
Jo tinc la sort de tenir linda flor al mes on tot esclata.