a q u a r i

Clarejava. El dolor de la nit havia estat intens i una escletxa de llum s'obria entre les ombres. Vaig sentir un crit agut i es va fer el silenci entre les aigües, mentre una mà m'acaronava pausadament el rostre i em parlava.

Vaig arribar de matinada. El viatge m'havia portat fins un racó de món tot ple de gent, on algun em miraven encuriosits, d'altres eren ombres que somreien discretes i silents, i alguns parlaven animadament, no els entenia encara. Un home, ja gran, escrivia alguna cosa en un llibret de color blau amb una ploma fosca. Portava un trajo gris de sastreria i em mirava de reüll de tant en tant a través d'unes ulleres de pasta molt gruixudes. Anys després, em gronxava en un balancí de reixeta sota un rellotge que tocava les hores l'una darrera l'altra i recordava aquell viatge tan llarg, de nit, i malgrat tot tan càlid.

Vaig sentir una cançó, no en recordo la lletra ni tan sols la tonada. Aquella veu tan plàcida i tranquila em serenava i em donava escalfor. Havia canviat el color de l'estança. Tot era tan aprop, tan bonic i tan fràgil. I quan dormia sentia la remor discreta d'unes passes i un xiuxiueig llunyà tot just a l'altra banda.

Fou el primer matí d'aquella nova estada.