a q u a r i

Calia una sola paraula. Un detonant inesperat que m'ha deixat sense alè i ha desfermat la tempesta tan llargament somorta i esperada. Una tempesta amb preciocíssimes gotes de perfum entre l'aigua fresquíssima caiguda sobre el sòl empedrat a mitjanit. I el silenci que em recorre la sang com un baix continu, el coixí de veu greu i avellutada que aplaca el crit i em dóna força.

La llum de la ciutat és sempre tènue, ben bé que ho saps. Arribat el moment, sabràs trobar-hi el color exacte entre una gamma infinita de blancs, amarfilats i grisos, probablement amb un toc d'aiguamarina un pèl matisat, de ben segur exquisit. Un tall perfecte i concís, una mirada ben aplomada, breu.

I t'observaré en silenci com sempre he fet, mentre t'allunyes.

Veig el blau de les ones com un silenci estrany, quan l'embat enfurismat del mar contra les roques em manté immòbil al bell mig del camí, les parpelles salades, els llavis clivellats i l'oïda que recull la remor somorta del temps enllà dels segles. Alguna cosa ha mort aquest matí quan faltaven vint-i-set minuts per les deu. Alguna cosa reneixerà més tard, quan la tempesta amaini i el blau del mar torni a ser mirall, reflexe de llum, abisme cristal.lí que la barca silenciosa divisa a l'horitzó. A la paret blanca no hi ha encara cap rastre d'aquest frasseig frenètic, d'aquest silenci hermètic.

Fins l'hora de la posta.

Fou al vespre, cap a les nou. Vam seure en una taula d'un petit restaurant que freqüentem sovint quan anem vora mar. Un local ple d'antigues fotografies de pescadors de fa cent anys, o més. Assegut de cara a la fotografia més gran, observava els antics pescadors agrupats al voltant de les caixes d'una subhasta d'anxoves acabades de descarregar de les barques. Un dels focus del sostre està orientat al personatge que hi ha a la dreta de tot de l'escena, d'esquena, vestit amb una americana blanca que es fa veure més del compte entre la vestimenta grisa dels altres personatges. Tots, excepte un senyoret que té un peu recolzat sobre una caixa. Algú se'l mira amb mala cara, d'altres, esperen en silenci. El focus sobre el personatge de la dreta emfatitza la profunditat de l'escena, malgrat no aconsegueixi trencar el mutisme del temps transcorregut.
Dues persones mangen i parlen discretament a l'altre extrem de la taula. Darrera la barra i dins la cuina feinegen fins a mitja dotzena de persones. D'esquena a la columna central hi seu un home d'aspecte cuidat -però poc elegant- que ignora tot el que l'envolta mentre beu una cervesa desacompassadament. Mariner d'aigua dolça, sembla dir-li un d'aquells homes de la fotografia, des de la fi dels segles.
La mare de tres petites criatures les disposa diligent a la taula que els han assignat. Sense brogit, i amb l'ajuda de la mà silencosa de l'àvia, comença el ritual de la lectura dels plats i les combinacions més adients per la canalla.
Entra una dona jove amb una brusa vermella. Decidida, amb el cabell estudidament recollit amb una agulla, es dirigeix a la taula de l'home que l'esperava sense saber on mirar. S'asseu ràpidament i agafa el timó de la nau tot mirant-lo als ulls de fit a fit. L'home sembla tranquil.litzar-se i beu pausadament la cervesa restant mentre rellegeix la carta en veu alta. Ella calcula i escull ràpidament. L'observo.
El sopar trascorre tranquil.lament sota les velles xarxes i tota mena d'antics estris de pesca penjats pel sostre. Cadascú parla de les seves coses, alguns amb verb àgil, d'altres amb llargues pauses. Alguns mesuren les seves paraules com cada gota de rosada abans de posar-se sobre la fulla adient o el bri que blinca sota el seu propi pes, tan fràgil.
La dona jove és just davant meu, a l'altra taula, asseguda de perfil, comandant la nau de la seva conversa. L'observo de nou. Fita l'horitzó del seu interlocutor sense abaixar ni un moment la seva mirada d'ulls foscos i incisius. Pren la copa de vi i beu movent imperceptiblement els llavis. Ell li torna com pot les pilotes d'aquesta particular partida.
El senyor francès tus fort i esquitxa. La senyora francesa li retreu, i es disculpa. No prenen postre. La mare, l'àvia i els tres nens mantenen un ordre envejable. M'adono que algú que seu darrera meu fa un exercici similar al meu, i quan m'aixeco per rentar-me les mans em deixo observar fugaçment per completar la fitxa del seu joc particular. Al capdavall, tots som al mateix tauler, i juguem la partida a aquella mateixa hora.
La dona jove s'ha adonat d'alguna cosa, creua una llambregada rapidíssima que la torba, però és àgil i no perd el fil. El seu company sembla anar pel quart set, esgotat i amb ganes d'acabar la partida i acabar-la bé, si pot ser. El matrimoni francès fa estona que són fora i a la taula que ocupaven hi han arribat dues dones de parlar incert. L'una denota un caràcter ferreny. l'Altra va tornar de viatge fa molt de temps i encara ho explica com si fos ahir. Sembla que no hagi passat res més des d'aleshores. Parla amb desgana. La seva companya amb prou feines l'escolta.
La parella que seu a la petita taula del fons són habituals de l'establiment. És el racó menys il.luminat, la seva taula de sempre, des d'on parlen poc i gaudeixen a plaer d'aquest singular teatre de capvespre. El ritme del seu gest s'adapta perfectament a la cadència del seu mirar pausadament còmplice i planer. Saben d'antuvi com s'acabarà tot plegat.
Els nens, la mare i l'àvia ja són a la gelateria més propera. La taula de quatre del costat de la finestra parlen d'alguna cosa que al mariner de la fotografia que tenen al darrera sembla interessar-li ben poc. Foteses, pensaria, mentre calaria la pipa.
Abans de sortir, dic adéu als nois de la barra i a la mare, que dirigeix la cuina amb diligència. A la parella del fons, que segueixen gaudint de l'espectacle. A la taula de quatre, dues parelles despreocupades que tant podrien estar aquí com a l'altra punta de món, ja que farien exctament el mateix i parlarien de les mateixes coses. Al jugador del darrere, a qui només he conegut un instant. A l'home que, recolzant extenuat el cap a la columna, encara s'hi torna.
I a la dona jove, que em dedica una ràpida i concisa mirada: ella també formava part del joc.