a q u a r i

Veus, la llum ténue, blanca i antiga que arriba pel finestró de dalt i t'il.lumina la mà que no gosa reposar sobre la taula on s'amunteguen mig ordenades les piles de papers esgrogueïts pel temps i que tan bé coneixes. Agafa la ploma blanca i escriu, la teva destra dormia un son profund que venia de lluny. Sents encara l'arrossegar feixuc i lent de les cadenes sobre el sól humit i llòbrec d'aquell passadís sense sortida, i el crit ofegat pels murs de pedra esdevinguts d'un blau tenebrós com els abismes.
La ploma blanca, de l'ala esquerra d'un colom que no mor, brunyeix d'or fi la imatge sorgida enmig d'un somni revestit de tendresa, on les paraules dringuen com campanes al vol a mans d'un missatger desconegut i afable, portador d'aquella colpidora serenor que et fa tancar els ulls altra vegada just quan veus els colors precisos d'un nou dia.
Sobre la taula, on el blanc del cel ha esdevingut marfil, he trobat l'esbòs d'una obra de teatre. Els personatges, el mercat i la plaça, la nit, els matins i les ombres s'alternen en un brogit innecessari. Han passat el sedàs del temps i, esdevinguts estàtiques figures que no han vist mai la llum, reflecteixen aquell primer capítol d'una vida estroncada sobre el sòl de la plaça.

Havia pensat moltes vegades que em seria necessari retornar al silenci, el refugi anhelat de les hores cercades a desgrat de la vida.
I així procuro llegir en les teves paraules el món de somnis que un bon dia vares abandonar sobre la taula i que t'espera sens pressa, com cada lletra i cada mot que enfiles amb l'agulla d'or blanc que et retorna a les mans, com cada matinada.