Que en feia de dies que no entrava per aquí!!! Però avui m'ha entrat la nostàlgia i he dit... vaig a actualitzar!

Poc temps tinc per fer fotografies per a mi, com feia abans, com gaudia abans. Sóc conscient que ho he de fer més sovint... és com una meditació, una gran desconnexió.

Feia temps que tenia ganes d'anar a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, un estany que va ser recuperat l'any 2005. L'estany d'Ivars va ser dessecat l'any 1951 per tal d'obtenir més terrenys de correu. La gent de la zona s'hi va oposar, però els promotors del Proyecto de Saneamiento ho van acabar duent a terme. L'any 1914 ja hi va haver un intent de dessecació, però els regants de la zona s'hi van oposar totalment. L'estany era molt viu a la memòria popular i això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo.

Actualment és una llacuna d'aigua dolça amb una aigua que prové del canal d'Urgell i correspon, a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació.

La volta sencera a l'estany és de poc més de 5 kilòmetres, apta per a qualsevol tipus de públic.

Us deixo amb la meva visió personal! Una abraçada!

El cel sempre m'enlluerna, però avui més. Estic enlluernada... sí. Literalment. No he pogut evitar mirar al Sol, de qualsevol manera, per veure l'eclipsi. Però no patiu, que crec que la vista encara la conservo. ;) Una màscara de soldador improvitzada ha fet una funció genial! 

Avui havia de fer un post, avui tocava. Qualsevol event astronòmic em fa feliç, em fa sentir part d'un sistema autèntic, un sistema que funciona vés a saber perquè, és inexplicable! I això deu ser el que més m'agrada... mirar al cel i no entendre res. O no voler-ho entendre, simplement admirar-lo.




Finalment els núvols ens han deixat veure alguna cosa.... I quina cosa!!! 

El proper eclipsi total visible des de Catalunya serà al 2026. Si tot va bé l'Iu tindrà 11 anys i espero, per aleshores, haver adquirit el material necessari per a mirar i fotografiar l'eclipsi en condicions. Avui hem fet el que hem pogut.

Salut i felicitat!!

 N'hi ha que poden volar, altres necessiten escalar, però absolutament tots necessitem viure la boira per a poder estimar el Sol.



Aquest segurament serà l'últim post de l'any, feia dies que no treia el cap per la blogosfera i segurament l'any vinent continuarà sent així, i més a partir del maig/juny, que la vida se'm complicarà. ;) .... però no m'oblido de vosaltres i prometo de tan en tan tornar a obrir aquest, o qualsevol altre espai!

Que passeu tots unes bones festes, i ja sabeu, si voleu estimar Sol, veniu a viure la boira....