Enguany ha començat amb una pèrdua; la nostra bruna, que era amb nosaltres des de 2010, quan la vam rescatar de l'Última Llar, ha marxat a poques hores de 2026. Sols podem dir que ha tingut, i ens ha donat, una bona vida.

Espectaculars éssers vius, venerables. Al Camp de Tarragona i encara més a terres de l'Ebre, podem trobar oliveres centenàries o potser fins i tot milenaries. aquestes són a Vandellòs i a Ulldecona. Cal conservar-les i estimar-les.

El darrer dia de l'any no podia faltar una caminada. Un dia molt maco, gaudim del barranc de Caladoques, a Vandellòs, un indret feréstec i estèticament únic. Un bon comiat per a 2025, esperem que 2026 sigui molt millor!

Nadal altre cop, amb les seves vacances i tot...que sigui per bé!

Acaba de sortir publicada al BOE la disposició 26458, la 309 de 2025. A la pràctica, això suposa que els que tenim més de 60 anys i hem cotitzat prou a la Seguretat Social com a Agents Rurals ens podem jubilar ja, és a dir, probablement a partir de dia 1 de gener de 2026. Particularment, som al CAR des de 1989, i cotitzem a la SS des de 1981, així que...ja ens podem jubilar! La primera foto és la de la nostra promoció, el 1989, a Can Padró. I les altres del primer dia com a Agent a l'Alt Camp, i dels nostres equips com a Cap d'Àrea Bàsica; al Baix Camp, a la Ribera d'Ebre i a l'Alt Camp i, finalment, com a Agent Major de Fauna al Baix Camp. S'acaba una etapa de trenta-set anys, bé, cinquanta si comptem des de la primera feina, i en comença una de nova, sense data prevista de finalització. Ho afrontem amb esperança.

Un cim discret i no gaire alt (525 m), el Bres, a Riudecols, ens ofereix unes vistes inesperadament espectaculars. I és que no té cap altra muntanya que li amagui la vista de bona part del Baix Camp. Per exemple, podem apreciar bé tot el nucli de Riudecols i baixar després pel vessant S cap a Botarell. Un bon tomb.

Una volta per l'embassament del Foix i, com que és a prop, pert la riera de Marmellar. El Penedès més autèntic, paga realment la pena. A més a més, el mateix Pedro Torres en persona ens regala el seu llibre, un resum fantàstic de vint-i-cinc anys de treballar en una feina que crec que coneixem prou.

Voltant pels boscos de Sentmenat, a la recerca de cadàvers de senglar, ens sorprèn la presència d'uns bolets diminuts i fortament acolorits. De primer ens havia senblat que eren bocins de plàstic que algú havia abocat al bosc. Però no, són uns petits bolets que s'aferren a la fusta morta, cassoletes vermelles, Sarcoscypha coccinea, una bellesa que cal apreciar amb lupa.

Un dels lloc més especials i fascinants del Camp de Tarragona és la mola de Colldejou. No arriba a 1000 m d'alçada, 922 concretament, però al seu cim hi ha un ecosistema molt interessant, des del punt de vista botànic i faunistic. Però tambe de patrimoni i, és clar, unes vistes excepcionals. Imprescindible!

Al terme de Mont-roig podem gaudir de racons de molt d'interès; tranquil·litat, biodiversitat i patrimoni. Barraques de pedra seca, masos vells, camins antics...el Baix Camp de tota la vida.

Quasi 700 metres, no sembla molt, però l'ambient és molt feréstec i solitari, sembla realment una muntanya molt més alta. Ara, això sí, amb vistes a la mar.

Sembla mentida el que es pot aconseguir amb un simple (?) mòbil dels que tots portem avui a la butxaca. Aquesta foto, de l'interior de l'església parroquial de Sant Salvador, a Prenafeta, a Montblanc, és feta a traves de la serradura de la porta de l'església. Sí, un foradet de menys de 2 cm de diàmetre ens permet de contemplar l'interior, cosa que tampoc podiem fer amb els ulls, ja que hi havia molt poca llum. Òbviament, el diàmetre de la lent de l'objectiu de la càmera és molt més gran, ni hem provat de fer-ho. Vet-ho ací, doncs.

La Figuerassa i la moleta d'Amut, presidint el barranc de Lleriola. El Vandellòs més feréstec.

Roda el Món...aquesta és la casa on vàrem néixer. Sí, a casa, al nucli antic de Valls. La casa ha estat totalment reformada pels que ens la van comprar, però és aquesta, cantonada carrer del Call i carrer dels Jueus.