Una baula. Una més, com tantes, totes iguales,  anònimes.

No ets res, només la ínfima part d'una cadena, però sense tu, la cadena seria més curta, més feble o potser ni tan sols seria...

Avui, potser que només siguis una baula però res no t'impedeix de ser una baula que pot plorar d'emoció, una baula més, avui i cada dia perquè tens la seguretat que al teu costat n'hi ha una altra com tu, potser igual de vulgar, potser igual d'anònima però amb la mateixa força i la mateixa missió: Per a tu, per al teu país, fes via!



És senzill trobar la baula següent, la tens  aqui mateix. 

Ara no sé massa perquè, fa uns quants dies que quan provo de llegir diaris em ve al cap aquesta cançoneta:

Per ordre de l´alcalde es fa saber a tothom
que una fera ferotge del parc s´escaparà.
Es prega a les senyores compren força aliments
i no surten de casa fins que torne el "bon temps."
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent,
i se´n vaja a la platja a la torre o als hotels.
L´alcalde se´n carrega fent ús dels seus poders
de la fera ferotge deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca que no es queixe després
si per culpa la fera ell rep algún torment. 

Jo que no tinc ni casa ni cotxe ni un carret
em vaig trobar aquell dia la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort
-Ai!déu, redeu la fera
i en veurem tan fotut em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles? jo no te´n menjaré.
-I doncs per qué t´escapes del lloc on tens marcat?
- Jo vull parlar amb l´alcalde i dir-li que tinc fam
que la gàbia es petita jo necessite espai. 

Els guardies que la veuen la volen atacar
la fera es defensa no la deixen parlar.
Com son molts i ella es sola no pot i me l´estoven
i emprenyats per la feina a la gabia me la tornen.
Per ordre de L´alcalde es fa saber a tothom
que una fera ferotge ja no ens treurà la son.
I gracies a la força no ha passat de nou.
tot es normal i "maco" i el poble resta en pau.

 Gran l'Ovidi!