divendres, 23 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
Ni un ni sol!
Jo no tenia un llibreta de tapes grogues com la de l'Assumpta; jo escrivia sobre el primer paper que em queia a les mans.
Després el ficava en un llibre, en una carpeta, a la butxaca del darrera dels pantalons... el resultat és que la majoria dels meus escrits acabaven rentats i centrifugats i la resta... troba'ls!
Per això, de tant en tant, és entre agradable i morbós trobar algun full ratat i descolorit on encara s'hi llegeix alguna cosa. Aquest va aparèixer no fa massa en una carpeta d'apunts del curs 77-78 (com qui diu ahir!) i deu ser, ara per ara, el més antic dels meus escrits que ha superat el pas del temps.
El dedicaria a l'Assumpta si tornés, és clar, però potser deixant-lo aquí no el torni a perdre... de passada serveix de prova d'edició d'originals ;)
(Nota : Sí, Cosme, ja ho sé, a finals de setembre 'nosequè' celebres...)
Ni un ni sol...
El mussol no vol cantar perquè està sol, com que està sol, no vol cantar el mussol! el mussol no vol cantar perquè són dos, ni dos, ni sol! no vol cantar el mussol! el mussol no vol cantar perquè són tres, ni tres, ni dos, ni sol! no vol cantar el mussol! el mussol no vol cantar perquè són quatre, ni quatre, ni tres, ni dos, ni sol! no vol cantar el mussol! el mussol no vol cantar perquè és ben evident que es molt dolent estudiar la nit abans d'un examen, el millor en aquests casos és dormir, això ho sap tothom, però ningú no et diu com es fan passar els nervis que produeixen l'insomni, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, hi ha qui pren tranquiŀlitzants però no m'hi voldria acostumar, el mussol no vol cantar, demà m'espera un esgotament mental i em convé dormir, ni sol! no vol cantar el mussol! si puc, és clar! Això de "comptar bens" no resulta, és clar que porto molt poca estona... el mussol no vol cantar, no sé pas que pot caure, de fet, em penso que domino la majoria de les matèries, ni set, ni sis, ni cinc, tot llevat d'un tema, ni dos, ni sol! però ja seria massa que caigués aquest, el mussol no vol, no crec que hi hagi la més mínima possibilitat, ni quatre, ni tres, ni dos, serien ganes de carregar-se la gent per sistema, encara que... algun cop això és precisament el que busquen, no vol cantar el mussol! l'any passat va aprovar molta gent, perquè són deu, de totes maneres m'hauria d'haver llegit el tema un parell de cops, ni vuit, ni set, ni sis, però amb un parell de cops no n'hi ha ni per començar. Els temes s'han de preparar, ni sis, ni cinc, ben preparats. I si caigués? no vol cantar el mussol! ara no puc llegir-lo, si encenc el llum em desvetllaré i hauré de tornar a començar a comptar, per on anava? El mussol no vol cantar perquè són dotze, ni dotze, ni onze, ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, no tinc son, faria millor d'estudiar, ni quatre ni tres, ni dos, no val la pena, ni sol! ja no hi ha res a fer, no vol cantar el mussol! mira que si caigués aquest tema... de fet, potser encara me’n sortiria, ni onze, ni deu, ni nou, començaria posant: La teoria que ens ocupa, ha estat una de les fites més importants assolides per la ciència durant el segle passat..., no vol cantar el mussol! Segons l'eminent científic..., com es deia? el mussol no vol cantar perquè bé, tant me'n fum, li diria "el pare de la teoria", això agrada als catedràtics, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, després faria una "breu introducció" d'un parell de folis, ni dos, ni sol! exposaria la teoria en dues línies i trauria conclusions personals sobre la mateixa, el mussol no vol cantar i seguidament sabria que torno a tenir la matèria penjada per Setembre ni setze, ni quinze, ni catorze, més val no pensar-hi, ni dotze, ni onze, quan surti de l'examen em ficaré al llit i dormiré dotze hores seguides, ni nou, ni vuit, quan finalment em llevi, ni sis, ni cinc, em compraré una novel•la de ciència ficció i m'asseuré a llegir-la sota d'un arbre ni dos, ni sol!, ara que, segur que plou! amb la sort que tinc, no vol cantar el mussol! Com dimonis es deia el "pare de la teoria"? el mussol no vol cantar, si no fos que deu ser tardíssim ho miraria, tinc el llibre lluny del llit, ni vint, ni dinou, ja he fet bé de deixar-l'hi, en altre cas ja l'estaria llegint, ni disset, ni setze, tampoc és tan important saber-ne el nom, ni tretze, ni dotze, el que val és l'idea, ni deu, ni nou, però precisament això és el que no tinc, idea, ni tres, ni dos, no hi vull pensar, decididament em compraré una novel•la i també un ampolla de xampany, no vol cantar, perquè encara que primer m'hauria d'assegurar de que m'hagin aprovat, queda una mica ridícul prendre xampany per a celebrar un suspens, ni onze, ni deu, ni vuit, més val que la compri de vi moscatell per si de cas haig d'agafar una trompa de desesperació, no vol cantar el mussol! no sé si tinc fred o calor, m'hauria d'haver posat una manta, ni dinou, ni divuit i a hores d'ara tindria calor i no podria dormir, ara que tampoc no puc dormir així, ni catorze, ni tretze, quina hora deu ser? ni onze, ni deu, i si m'adormo? ni vuit, ni set, mai no m'ha passat, però algun dia pot ser la primera vegada, ni sol! impossible! aquest despertador és molt estrident, no vol cantar, i de tota manera també sento el del veí, qualsevol dia em queixaré, ni vint-i-dos, ni vint-i-ú, ni vint, m'estimo més no haver-me preparat el tema, així vaig més segura en els altres, ni divuit, ni disset, encara que a mi els nervis em traeixen, ni catorze, ni tretze, a la llarga, potser si que hauré de prendre pastilles, ni dotze, ni onze, com es devia dir aquest dimonis d'home? tan bon punt em llevi ho miraré, ni tres, ni dos, mira que si no puc dormir per culpa d'això, ni sol! no vol cantar el mussol! ara mateix encenc el llum i ho miro, no vol cantar perquè està sol, no convindria que ho fes, però no puc més. El terra es molt fred. A qui se li acut deixar el llibre tan lluny, a sobre, m'encostiparé. Mira que si ara m'adormo damunt del llibre i el faig malbé, a veure, l'índex, T..., t..., teoria..., teoria de..., teoria del..., del camp..., del camp autoconsistent. Això! A veure...p.1. 532. Millor que me la llegeixi tota no fos cas que caigués...
NOTA 2: També sé que la lletra Comic està mal vista en aquest món, però a mi no em desagrada i, a més, trobo que en aquest cas és la més adequada.
divendres, 2 de setembre del 2011
dissabte, 16 de juliol del 2011
el dia del KARMA
Hi ha paraules que no paga la pena traduir com ara software, stress, glamour, iceberg, o karma.
És absurd buscar un equivalent català que, per molt que signifiqui la mateixa cosa, sempre sonarà ridícul o, en el millor dels casos, postís.
Avui, que podríem dir amb tota propietat que és el dia del karma, centrem-nos únicament en assimilar tots aquells actes que ens afecten com a persones siguin o no condicionants de les nostres hipotètiques futures reencarnacions.
No servirà de res, però potser a algú li farà gràcia…
Si de cas us sentiu al•ludits, que passeu un feliç dia del karma!
diumenge, 19 de juny del 2011
dilluns, 13 de juny del 2011
Conte biogràfic (o pallissa avorrida)
Això era i no era, fa molts i molts anys, una persona que va obrir un blog. Aleshores blog s’escrivia amb G perquè encara no hi havien ficat cullerada la gent del TermCat i es veu que els de l’IEC encara es pensaven que internet era un joc de matar marcians que s’instal•lava en aquells aparells petits i negres com de plàstic que tenien un nom entre americà i llatí, Spectrum, em penso que els hi deien.
La veritat és que a aquesta persona no tenia de cap manera la intenció de dedicar-se a la literatura, ni d’escriure res que recordes a aquells "Midiarios" de color rosa carrincló o marró militar que, en altra època, regalaven a nens i nenes (sobretot nenes) quan feien la primera comunió. L’únic objectiu d’aquesta persona era aprendre la tècnica de tot plegat per tal de poder-la explicar en un curset per a adults “molt adults” on s’havia ofert com a professor d’una cosa amb un nom tan abstracte com tecnologia pensant, innocentment, que es tractaria d’explicar la bomba de neutrons, el funcionament dels marcapassos o, a tot estirar, el de la Thermomix. De blogs no és que no n’hagués sentit parlar, que sí que ho havia fet, però no havia tingut cap necessitat de crear-ne cap.
El cas és que, un cop aquesta persona va saber prou coses de blogs com per aconseguir que a la blogosfera apareixéssin com bolets una bona dotzeneta de blogs dels seus alumnes amb noms tan bonics i originals com “Coses d’abans de la guerra”, “En Pau, l’Oriol i la iaia”, “Els meus solets”, “Com se fa un rostit” o , “No deixeu morir la sardana”, enlloc de tancar, anul•lar o esborrar el seu blog, es va aficionar a anar-hi posant paridetes i no tan paridetes, això sí, dotant el raconet de totes les mesures de seguretat necessàries per a assegurar-se que mai ningú no hi anés a parar. Va resultar una mena de tractament casolà per a l'estrès.
Com que el món dona moltes voltes, al cap d’un temps va trobar una altra feina relacionada amb l’assumpte aquest de la tecnologia on tampoc la cosa no anava de marcapassos ni de liquadores sinó de fer un llibre il•lustrat per a principiants on s’expliqués a base de molts dibuixos i poca lletra com s’envia un correu electrònic, com es poden crear àlbums de fotos digitals, i sí!, com es crea un bloC (com es pot notar en aquest moment els savis i les patums ja hi havien ficat cullerada).
En una hora i mitja, la nostra persona havia creat totes les il•lustracions necessàries per a tan magna obra i, per a fer-ho es va veure en la necessitat de crear un bloc nou (encara que va continuar dient-li bloG en la intimitat) que, per no deixar massa pistes es va dir “Mira tu, un blog!” que va sortir retratat amb moltes cares diferents i des de tots els angles imaginables, en un bonic llibre ple de fotos i dibuixos. Com que gràcies a la velocitat amb que va ser capaç de fer aquesta feina, va passar de ser una mena de becari anònim a ser considerat una persona amb reconegudes habilitats gràfiques i tècniques, mai no va esborrar el seu bloc (amb C) però només el visitava de tant en tant quan tenia un atac d’enyor o quan volia aprendre a fer alguna cosa nova i tenia por de fer malbé “l’altre”, el “seu blog”.
Amb el temps, li va trobar una utilitat molt absurda: Podia controlar tots els moviments d’altres blogs d’amics, coneguts i saludats, a partir d’aquest blog fantasma sense que el comptador de visites del “seu” augmentes de manera tan exagerada com falsa, i així va ser que tot va quedar com està ara.
Un dia s’hi va trobar un comentari. No en va fer massa cas, hi ha una aplicació que serveix per anar visitant blogs a l’atzar i va considerar que amb tants anys, la probabilitat de tenir un visitant es podia haver donat. Per si de cas, va respondre al comentari però, el comentador, mai no va tornar i tot va continuar més o menys com abans. Però…
Sí, però. A cap de no gaire, en obrir el blog per a fer la seva ronda habitual de controls, es va trobar un ninotet verd que no havia vist mai: "Té un seguidor", deia!
Ara sí que es va espantar. Un seguidor! Que dimonis era “un seguidor”? Que volia dir que algú s’hagués fet seguidor (i per tant, testimoni) del seu amagatall d’espionatge?
De fet, és evident que tot plegat no volia dir gran cosa. Potser un altre tema de probabilitat matemàtica però el cas és que la vida blogaire d’aquesta persona va canviar radicalment. A partir de l’aparició del ninotet verd, cada dia, enlloc d’anar directament a consultar la llista de canvis d’amics, coneguts i saludats, premia un altre botó, el que deia “estadístiques”, i controlava si el tema aquell de les probabilitats continuava essent-ho o li hauria de canviar definitivament el nom…i sí, "el seguidor" aquest cop, apareixia de tant en tant!
dilluns, 23 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
A qui pugui interessar...
Magrat el que pugui semblar, això NO és un blog!
M'estimo més avisar perquè podria ser que algú es fes il·lusions i em sabria greu de decebre'l...
Hi ha d'altres blogs que SÍ que són blogs i que, a més, ho semblen. Passa que quan s'és del gènere grapes, com és el cas del propietari d'aquest espai, és còmode tenir una mena de camp d'entrenament on provar les barrabassades que, de vegades, li passen pel cap i, sobretot, per a estar a l'aguait de les innovacions d'altres blogs que sí que són blogs (tot i que les patums diuen que n'hem de dir blocs com a les llibretes de molla...) sense haver-se'n de fer seguidor, ço és servant (prou malament pel que sembla) l'anonimat.
Dit això, si heu arribat fins aquí pot ser distret continuar buscant, no pas perquè la recompensa pagui la pena, de cap manera, sinó perquè és més entretingut que fer sudokus i més barat i molt més net que mantenir un gat i una pinta.
dimecres, 6 d’abril del 2011
-- --- .-. ... .
.-. . ... --..-- / -.-. --- -- / --.- ..- . / ... '.... .- / -.. . / .--. .-. --- ...- .- .-. / - --- - / .- ...- ..- .. / - --- -.-. .- / . .-.. / - .-. .- -.. ..- -.-. - --- .-. / .. -. ... - .- -. - .- -. .. / -.. . / -- --- .-. ... . .-.-.- / ... . -- -... .-.. .- / -.-. --- -- / ... .. / ..-. ..- -. -.-. .. --- -. . ... / .. / - --- - !
diumenge, 6 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)