Cultura Quotes

“Ai, que preguiça!”
― Mario de Andrade

“[...] mudanças sociais e culturais duradouras são obra de pessoas comuns que fazem coisas extraordinárias.”
― Eve Ensler, The Vagina Monologues

“Uno empieza con las pajas y llega a las orgías. Uno fuma un poco de hierba y acaba metiéndose caballo. Es esta cultura nuestra de lo más grande, lo más fuerte, lo más rápido y lo mejor. La palabra clave es progresar.
En América, si tu adicción no se renueva y mejora constantemente, eres un perdedor.”
― Chuck Palahniuk, Asfixia

“A veces la muerte de una sola persona puede justificar la muerte de una cultura entera.”
― Chuck Palahniuk, Rant: An Oral Biography of Buster Casey

“Si examinamos a la cultura como juego y al juego como una extensión de funciones neuronales, como he propuesto, podemos entender mejor cómo, desde sus orígenes, la cultura es una extraña prótesis que compelta y suple actividades que el cerebro no puede desempeñar más que con la ayuda de estas redes simbólicas externas de reemplazo.”
― Roger Bartra, Cerebro y libertad

“Sina, al di là del lato oscuro che ancora non avevo potuto decifrare, era sicuramente una ribelle nei confronti della propria cultura e non faceva nulla per nasconderlo.”
― Daniele Ghidoli, La mia Cambogia

“Los humanos nos esforzamos por diferenciarnos de las bestial hasta tal punto que mostramos un denodado empeño por evitar aquello que nos recuerda que también somos bestias, animales que orinan, defecan, copulan, sangran, mueren, apestan y se descomponen.”
― Michael Pollan, The Omnivore's Dilemma: A Natural History of Four Meals

“El salvajismo potencial acecha en el interior de una criatura capaz de comer cualquier cosa. Si la naturaleza no traza una línea alrededor del apetito humano, la cultura humana debe entrar en juego, como de hecho ha ocurrido, situando los hábitos alimenticios del omnívoro bajo el gobierno de los diversos tabúes (en primer lugar el tabú contra el canibalismo), costumbres, rituales, hábitos en la mesa y convenciones culinarias que se encuentran en cada cultura. Hay una conexión corta y directa entre el dilema del omnívoro y el asombroso número de normas éticas con las que las personas han tratado de regular el acto de comer desde que viven en grupos.”
― Michael Pollan, The Omnivore's Dilemma: A Natural History of Four Meals

“Bisogna vigilare attentamente, porsi domande, informarsi; è necessario comprendere il significato delle parole che utilizziamo perché, non mi stancherò mai di ripeterlo, esse contribuiscono a formare la realtà nella quale viviamo tanto nel bene come nel male.
La diversità, quando intesa come naturale varietà dell'esperienza umana, è in realtà un vaccino che, inoculato in una cultura, la protegge dal conformismo e dalle ideologie repressive, dalla censura e dal pensiero unico.”
― Fabrizio Acanfora, In altre parole. Dizionario minimo di diversità

“Mi cultura, tu cultura,
¡Basta de tonterías primitivas!
Tribalismo conviene a nuestros antepasados,
Pero no conviene a mentes de conciencia.”
― Abhijit Naskar, Poesía Humanitaria: Cien Sonetos Para Mi Familia Mundial

“El desmoronamiento de una cultura comienza con la perversión del lenguaje."

Los misterios de la taberna Kamogawa.”
― Hisashi Kashiwai

“La cultura da forma al idioma, el idioma da forma a la cultura. Cuando absorbemos otro idioma, se remodela nuestra atmósfera mental.”
― Abhijit Naskar, Amantes Assemble: 100 Sonnets of Servant Sultans

“El idioma es la puerta a la cultura.”
― Abhijit Naskar, Abigitano: El Divino Refugiado

“La superstición no debe promoverse como cultura.”
― Abhijit Naskar, Monge Cientista

“La superstición no debe transmitirse como cultura, los prejuicios no deben transmitirse como herencia. Si quieres transmitir algo que valga la pena, transmite coraje, compasión y conciencia.”
― Abhijit Naskar, Generacion Justicia: Día de Los Vivos, Abigitano 2

“La superstición no debe transmitirse como cultura, los prejuicios no deben transmitirse como herencia.”
― Abhijit Naskar, Generacion Justicia: Día de Los Vivos, Abigitano 2

“Trascender la cultura es el comienzo de la cultura.”
― Abhijit Naskar, Generacion Justicia: Día de Los Vivos, Abigitano 2

“El Soneto Maya

Soy El Dorado del humanitarismo,
El Himalaya del multiculturalismo.
El fin del ruido del odio animal,
Soy la canción del cosmos humano.

Yo soy el peregrino de la unidad -
Idioma no importa, mensaje es maestro.
Maya soy, azteca soy, inca soy, humano soy -
Humano en el universo, universo en el humano.

Dorado soy, borracho soy -
Al servicio de la gente, soldado soy.
Escucha el silencio, oirás el universo,
Océano en una gota, agua de vida soy.

Cada nación es mi nación,
Cada cultura es mi cultura.
La integración es mi religión,
La Humanidad, mi nacionalidad.”
― Abhijit Naskar, Little Planet on The Prairie: Dunya Benim, Sorumluluk Benim

“Cada nación es mi nación,
Cada cultura es mi cultura.
La integración es mi religión,
La Humanidad, mi nacionalidad.”
― Abhijit Naskar, Little Planet on The Prairie: Dunya Benim, Sorumluluk Benim

“La historia humana es el lienzo, y la imaginación es la pintura.”
― A.E. Samaan, Thoughts in the Ether: Pensamientos en el Éter

“Tenemos que enseñar a nuestros ojos a ver. Aunque para poder ver tenemos que tener cultura, leer mucho, viajar más, ser curiosos; cuantos más conocimientos tengamos, mejor podremos ver las cosas, y no simplemente mirarlas.”
― Luis Zueco, El escalón 33

“A síntese cultural não nega as diferenças entre uma visão e outra, pelo contrário, se funda nelas. O que ella nega é a invasão de uma pela outra.”
― Paulo Freire, Pedagogy of the Oppressed

“Y finalmente, llega la cultura, que consiste en distracciones, descanso y medios para evadirse del dolor de vivir.”
― John Steinbeck, East of Eden

“Cada nación es mi nación, cada religión es mi religión, cada cultura es mi cultura.”
― Abhijit Naskar, Kral Fakir: When Calls The Kainat

“«Són temps durs, avui ningú parla de melodia ni d’emoció. Els que fem la cançó poètica d’autor de l’antiga escola melòdica, per viure i sobreviure —exposats com estem de cara a tothom, vulnerables a l’elogi i a la indiferència—, per salvar-nos hem de trobar l’enfocament nítid i poètic de la nostra veu. Si ho aconsegueixes, la veu es desprèn de la gravetat i flota per sobre les cordes vocals i la laringe. És quan t’hi reconeixes i et fa feliç cantar. L’esperit dirigeix el seu allà on vol. Es neix creador.

Gravar gairebé sempre m’ha deixat un regust de frustració. Els meus discos, uns més que altres, no són com els havia imaginat, com els escoltava a dins del cap. Quan sortia de l’estudi, ho feia amb la dolorosa sensació que, el que havia fet, estava inacabat, que no havia arribat al final. La causa principal estava clara: el poc temps i els diners de què disposava. El temps, allà dins d’aquells espais automatitzats, s’ha de pagar, cada minut, cada segon, a un preu excessiu per l’època que vivim. Inconscientment, corria fet un mar de nervis; no em parava a escoltar ni a reflexionar el que acabava de gravar; no hi havia temps de corregir, pensava que encara hi havia moltes cançons a fer. Es gravava amb presses i es mesclava amb presses. «Les bones vibracions les has de crear tu», va dir algú.

Però, com les pots crear quan el ressò del dring és més fort que la música? Per a la creació completa i sense fissures és necessari apartar-se del temps.

En Ramon Godes, que ha fet grans discos amb Coyotes, Malevaje i en solitari, em deia que gravar havia acabat sent una tortura i que no tenia ganes de continuar fent discos. Per a mi també ho era, però jo sí que volia seguir enregistrant i publicant els meus àlbums.

També m’incomodava el mètode de gravació. Fins i tot al principi, quan no tenia cap experiència, em semblava que la meva música s’havia de gravar en directe amb tots els músics tocant, junts, donant-hi temps, permetent que es desenvolupés i s’impregnés del sentiment que cadascú aporta, fins que surt la bona interpretació.

La música, les cançons, per a mi són una forma de vida i de vegades, o potser sempre, una declaració de principis. La perfecció no entra en els meus objectius. El meu vocabulari té més a veure amb la màgia, l’aura de cada cançó, entregant-m’hi en cos i ànima. Així serà
com la música vibrarà i farà vibrar.

D’aquesta manera es va gravar el primer single de Primavera Negra. Vaig tenir la fortuna de caure en mans d’un productor que ho veia com jo. Va ser una gravació meravellosa, ràpida, plena de sensacions i sentiments que brollaven sense parar, emocionant-me i inspirant-me mentre tocava i cantava, que van quedar enregistrats en aquella cinta de dues polsades i en el vinil que, per molt que passin els anys, encara ho transmet com el primer dia.

Molts dels discos que m’agraden són els que no estan fets amb productes elaborats, calculats i dissenyats en la cadena de producció en sèrie, allò que jo en dic la «mentalitat de producció».

Amb La cançó de l’Udol havia començat a posar en pràctica el que m’havia dit tantes vegades, 'per què, si penses bé, no actuïs bé?'».”
― Xavier Baró Simó, S’invoca joglaria

“Tal com va aparèixer, el disc se n'ha anat. Per moltíssima gent va su- posar l'accés a una expansió del pensament extraordinària, de sentir com mai havia sentit, poder tenir l'orquestra a casa desgranant cada nota, penetrant-hi com es penetraria dins d'un món meravellós guardat durant segles en un cofre i, allà a dins, veure la llibertat més a prop del que s'havia vist mai, tenint-la al davant, quasi a tocar. Tot això sorgia d'un disc de vinil amb els solcs farcits de música i enfundat en cobertes de cartró bellament dissenyades, plenes d'in- formació. Era agradable tenir-los a les mans, aquells discos. Eren portadors d'universos de creativitat que et despertaven, s'encoma- naven, t'acompanyaven i transmetien somnis. Això, ara, ja no hi és.

La meva obra està feta artesanalment, utilitzant els pocs elements que he tingut a mà, suficients per expressar el meu univers musical i poètic i acolorir el so primitiu de la meva cançó, des de la línia di- visòria entre l'amateurisme i el professionalisme; un peu en la cul- tura tradicional i l'altre vagant lliurement per l'univers dels sons i l'aventura amb el sentiment infantil de la terra de les meravelles, sense balises ni senyals que em marquessin el camí. Visionària, vola pels espais oberts dient al pensament que hi ha un nou pensament fora del pensament regulat per l'ordre que vol manar.

Sempre he volgut i m'ha agradat ser a prop dels orígens, de les fonts musicals, m'hi trobo bé, allí. És on jo puc fer la meva cançó afegint-hi la contemporaneïtat i les meves idees, sentint que, de tot això, n'ha sorgit quelcom diferent, salvatge i nou, de manera natural. I, com ritme! No he vist mai que ningú ballés escoltant-me, però m'hauria agradat. Qui diu que no es pot ballar «La caiguda de Lleida», «Miro amb els meus ulls» o «Posa un bes als meus llavis»? Tothom que porti el ritme ancestral a dins, pot.

La meva voluntat ha estat trobar la senzillesa i fer-me entendre. He conegut cançons molt antigues, he conegut cants d'altres cultures i m'adono que no estan lluny de la cançó d'autor moderna. Les d'ahir i les d'ara porten la mateixa llavor. No ha entrat mai a la cambra on es guarda la primera i la darrera cançó? Doncs fes-ho, l'entrada és lliure.

No he fugit dels textos que parlen de la quotidianitat, de la paraula que no va més enllà de si mateixa. He preferit verbalitzar somnis, pen- saments, diàlegs interiors i d'altres, visions, cròniques històriques, amb una mica d'experimentació i poesia, sempre amb el far de la melodia i la claredat de la cançó final com a guia.

Malgrat el que opinen alguns, no sóc un artista local creador d'una obra hermètica tancada en un punt perdut de la geografia catalana; ni tampoc un maleït. El que alguns han considerat una obra aïllada no ho és en absolut. La meva ha estat feta dins d'un universalisme sense murs ni compartiments estancs, que asbergeix la troba per tal que, si pot ser, sigui fecundada per algú altre quan la rebi. La meva obra és tot el contrari de l'individualisme desordenat, passiu i sense doctrina, de llavor estèril, que es mostra indiferent vers la cultura popular. En la concepció activa del meu llenguatge musical i poètic he buscat crear una cançó que recordés l'eternitat, la cançó primi- tiva popular que, de vegades, he anat a buscar i, d'altres, m'ha estat revelada perquè somrigui molt més a la nostra ment i el nostre cor que no pas l'aspiració a formar part d'un món d'esclaus electrònics sorgits de la peresa i la deixadesa, cansats de pensar i sentir.

La bellesa ha estat un fi. La bellesa duu al coneixement; t'hi con- dueix a cavall de les experiències, la disciplina i la pròpia entrega; irradia llum per, en la fosca, inspirar bons sentiments, ànims per avançar i no caure en l'apatia; fer companyia i trencar l'ensopiment i la resignació. Si alguna cosa no és, la meva obra, és resignada.”
― Xavier Baró Simó, S’invoca joglaria

“Hi havia una vegada, quan els discos eren com els llibres de la Biblioteca d’Alexandria, la font universal del coneixement musical, en què tot el que buscaves era en algun d’aquells vinils arribats de tots els racons del planeta, il·lustrats amb boniques portades, enriquits amb textos, dibuixos, fotografies, tota una expressió de vida creativa bufant-te a la cara sensacions noves, obrint-te portes cada cop que els escoltaves. En molts d’ells hi vaig trobar el que necessitava. Tots els que jo he fet s'han emmirallat en aquella tradició de creadors consagrats a la seva feina, concebuts per la necessitat i el plaer de crear, esperant que algú, ni que fos un de sol, els acollís a prop del cor i els compartís amb els de la seva vora.”
― Xavier Baró Simó, S’invoca joglaria

“Habladurías. Infamias. En esta ciudad, todo el mundo habla de lo que no conoce, pues todo lo que conocen es aburrido y fútil.”
― Santiago Roncagliolo, El año en que nació el demonio

“Entonces lo vi claro: tanto Jerónima como yo éramos víctimas de nuestros mayores, del pasado que quería impedirnos vivir. El tiempo de los muertos ansiaba prolongarse a costa de los vivos. Las tradiciones, los catecismos y hasta el propio Imperio español deseaban mantener en nosotros sus embustes y sus miserias.”
― Santiago Roncagliolo, El año en que nació el demonio

“La rebeldía sin riesgo es el producto cultural más rentable del siglo XXI.”
― Javier Rincón, El Precio del Poder: la Libertad como Moneda