Aquests dies he tingut l'honor d'estar en contacte amb la burocràcia. I la veritat, n'hi ha per agafar alguna cosa... Una amiga de Bielorrússia vindà 15 dies de vacances a Barcelona, i com que Bielorrússia no forma part de la Unió Europea, necessita una carta d'invitació perquè li donin el visat per sortir del país. Jo no tenia ni idea de com es demana una carta d'invitació... així és que me'n vaig anar a la comissaria de Policia de Manresa a demanar informació, i em vaig quedar bastant parada. Em van demanar: DNI, escriptura de l'habitatge on visc, certificat d'empadronament de l'Ajuntament, contracte de treball, última nòmina de treball, certificat del saldo mig del banc o caixa, i una foto que demostrés que amb aquesta noia som amigues. Tot això, original i fotocòpia, més les dades de la meva amiga (això últim, cosa òbvia).
Abans no vaig reunir tota aquesta documentació, m'hi vaig estar una bona estona. Vaig trobar l'escriptura de casa meva, però com que és força antiga, vaig pensar que seria millor l'últim rebut pagat de l'IBI. Però vaig pensar malament... Quan vaig tornar a la Policia amb tota la documentació em van dir que tant sí com no que volien l'escriptura. Jo la portava, però no n'havia fet fotocòpies. Vaig demanar si me les podien fer ells -pagant jo, és clar!- però em van dir que no, que la seva fotocopiadora era només per a ús intern. I malgrat que el primer dia no m'ho van dir, llavors em van dir que també volien algun mail entre aquesta meva amiga i jo, també per certificar que som amigues. Total, que vaig haver de marxar a fer fotocòpies de l'escriptura, i a imprimir algun mail, i a tornar cap a la Policia.
Després de mirar-se tota la documentació -i de posar una cara diferent al veure que era periodista- em van fer un resguard, i em van dir que s'havien d'estudiar tota la documentació, i que ja em trucarien per fer-me saber si em donaven la carta d'invitació o no. Jo ja patia, perquè aquesta meva amiga vol venir al març, i per tant no hi havia gaire temps. Al final, però, em van avisar més ràpid del que em pensava. Divendres passat, després de 10 dies, em van trucar, i em van dir que ja hi podia anar a recollir la documentació.
Aquest matí, doncs, me n'he anat cap a la Policia. Però no, no encara. Encara no m'han donat la carta d'invitació. M'han donat un paper i m'han dit que hava d'anar a pagar 109,14 euros a alguna entitat bancària, que tenia de termini un mes, i que llavors hi havia de tornar. Evidentment, hi he anat llavors mateix. He entrat a Caixa Catalunya, que és la primera que m'he trobat pel camí, però he estat de mala sort. Aquest tipus de pagament només el tramiten dimarts i dijous. I clar, avui érem dilluns... Llavors he anat al Bancaja, i tampoc hi ha hagut sort, aquesta mena de tràmits no els fan. A la tercera, però, me n'he sortit. Finalment he pagat a la CAM (Caixa Mediterrani). Quan he tingut el resguard, me n'he tornat cap a la comissaria, on hi havia ja unes quantes persones esperant. M'he hagut d'esperar una estona, però em sembla que encara puc dir que he estat de sort perquè m'han fet la primera. Després de tornar a mirar la paperassa, finalment m'han imprès la carta d'invitació....
Bufff... ja no em poso amb la documentació que m'han demanat. Ho trobo excessiu però bé, podem fer l'esforç de pensar que és necessari. Ara, com és possible que en ple segle XXI, el de la societat de la informació, no es pugui fer cap tràmit on line per tramitar la carta d'invitació??? La veritat és desesperant. Ja no vull ni comptar la mar d'estona que hi he perdut. I també l'estona que hi han perdut ells!! Ah, i ara només falta que la carta d'invitació arribi a Bielorrússia. Demà anirem a Correus...
