Bloc de Lletres

«Este libro es un homenaje académico que colegas, discípulos y amigos dedican a la profesora María Luisa Sotelo Vázquez con motivo de su jubilación y de su nombramiento como catedrática emérita de la Universidad de Barcelona. Los casi treinta artículos reunidos en Voluntad y estilo recorren algunos de los ámbitos a los que la doctora Sotelo ha consagrado su actividad docente e investigadora: autores y obras del siglo XIX —Leopoldo Alas, Gumersindo Laverde, Emilia Pardo Bazán, José María de Pereda o Benito Pérez Galdós— y grandes nombres de los siglos XX y XXI —Federico García Lorca, Carmen Martín Gaite, Antonio Orejudo, José Ortega y Gasset, Elena Quiroga o Ramón del Valle-Inclán—. A esto cabe sumar trabajos que también inciden en los objetivos de la profesora Sotelo: ahondar en el sentido de los textos, fijar el patrimonio literario y cultural, comunicar con pasión el gusto por la lectura.»

«En “La piel de toro” (1960), un libro icónico para la literatura en lengua catalana, Salvador Espriu se propuso demostrar que no era cierta la tesis de Ortega de que España solo podía pensarse desde el prisma de Castilla. Con él, el poeta quiso expresar “un modo más generoso y abierto” de entenderla, uno que se pusiera en marcha desde sus periferias geográficas e históricas y que contribuyese a la regeneración de una reflexión pública que la dictadura había hecho todo lo posible por cortar de cuajo. En este sentido, la trascendencia de algunos de sus poemas da muestra de la gran resonancia que tuvo entre sus numerosos lectores, que hoy siguen encontrando en ellos un llamado al diálogo y una defensa de la libertad.»

«Terra ignota / La crecida del día reuneix, en una edició capiculada, l’obra de dos poetes imprescindibles de la literatura catalana i castellana del segle XXI, Gemma Gorga i José María Micó, les poètiques dels quals s’articulen a partir de línies de pensament semblants. Aquest volum pertany a Reversos, una col·lecció vinculada a l’Aula Poètica UB que es proposa aplegar la poesia de dos autors afins per comprovar que, en enllaçar-los, els seus versos creen una nova veu.»

«En un lloc perdut a la frontera entre Manxúria i la Unió Soviètica en temps de la Segona Guerra Mundial, unes dones guilla xineses topen amb uns oficials soviètics, i uns presos que han fugit del Gulag se les heuen amb un mestre taoista, posseïdor del misteri de la immortalitat. Tot plegat en un viatge corprenedor i esgarrifós al cor de les tenebres, al llarg del qual cadascú troba el que es mereix. N’hi ha que troben l’amor, i n’hi ha d’altres que troben la mort. I absolutament tots es veuen abocats a l’únic destí que els és segur, i que pot estar marcat per Déu o pel Dimoni.»

«L’Espagne wisigothique n’a pas beaucoup cultivé le genre hagiographique. Le Corpus Christianorum a déjà publié quelques œuvres hagiographiques de cette époque, comme les Vitas ss. patrum Emeretensium (BHL 2530), les notices consacrées à plusieurs célèbres évêques du VIIe siècle, comme Isidore de Séville (BHL 4482-4483), Ildefonse de Tolède (BHL 3917) et Julien de Tolède (BHL 4554), ou les passions hispaniques incluses dans le soi-disant Passionarium Hispanicum. Ce volume comprend les autres œuvres hagiographiques composées sans aucun doute dans l’Espagne wisigothique, à l’exception des écrits de Valère du Bierzo, qui mériteront un volume monographique : une composition de la première moitié du VIe siècle, le Sermo de s. Vincentio (CPL 1092) de Juste de Urgell ; et quatre autres datées entre le premier quart et le dernier tiers du VIIe siècle, la Vita uel passio s. Desiderii ep. Viennensis (CPL 1298) du roi Sisebut, la Vita s. Aemiliani (CPL 1231) et l’Hymnus de s. Aemiliano (CPL 1232) de Braulion de Saragosse – qui complètent ainsi l’édition des œuvres de cet auteur dans le Corpus Christianorum – et l’anonyme Vita s. Fructuosi (CPL 1293).»

«Memòries d’un vagó de ferrocarril. Història sentimental del corredor mediterrani és el resultat d’una vida estretament vinculada als trens: des dels primers records d’infantesa al trenet a València, l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València o l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona i altres experiències ferroviàries. Unes vivències que, passades pel sedàs assagístic d’Antoni Martí Monterde, es converteixen en alguna cosa més. Perquè parlar de trens és parlar de memòria, de política, de fronteres i del que és i podria ser Europa. Amb fotografies que complementen el relat, aquesta obra és tant un tribut a la passió pel ferrocarril com una denúncia d’un sistema que necessita millores per a estar a l’altura de les necessitats de la societat. En definitiva, aquest llibre és una declaració d’amor al tren malgrat Renfe, perquè Europa serà ferroviària, o no serà.»

«Els dos Ivans són ciutadans exemplars. Quan algú vol parlar de com ha de ser una amistat, sempre surten els seus noms. Fins que es barallen per una fotesa que convertirà aquests dos amics de tota la vida en enemics irreconciliables.

Aquest conte, un dels més famosos de Gógol, comparteix amb la seva obra mestra el sentit de l’humor que burxa en l’absurditat de l’ànima humana. Però si en Ànimes mortes destaca la mesquinesa, aquí brilla la bondat del poble que lluita contra l’absurd tossut.

Gógol és un dels grans autors de la literatura russa. La seva llengua plena de joia de viure ens arriba gràcies a la traducció brillant de Miquel Cabal Guarro. Llegim-lo i riem amb les misèries humanes.»

«Poques vegades un recull de poemes ha tingut una influència tan colossal com aquest que teniu a les mans. Hi trobareu, per exemple, els commovedors laments d’una dona traïda i abandonada, al costat dels insults més grollers; un bellíssim cant nupcial, al costat de totes les modalitats del sexe, expressades amb el vocabulari més lliure i irreverent; un breu poema èpic, al costat d’un reguitzell de personatges d’allò més pintorescos. I sovint hi descobrireu, gràcies als incomptables petons de Lèsbia —l’amant més famosa de la literatura universal—, la lleu frontera que separa els amors més intensos dels odis més furibunds. Gaudiu de la poesia, gaudiu de Catul, gaudiu de la vida!»

«Aquesta obra, que ofereix la primera història general de la literatura catalana produïda entre els anys seixanta del segle XX i el nostre present, exposa els principals debats i processos de constitució, canvi, desenvolupament i variació d’una de les èpoques més fecundes de les lletres catalanes. Escrita per més de mig centenar d’especialistes, s’organitza en set parts distribuïdes en dos volums: en el primer s’analitza com es construeix la literatura catalana postmoderna, tant en termes de creació com d’establiment d’una xarxa institucional que respon al nou context cultural, propi i internacional, i tot seguit s’hi estudien els gèneres narratius. En el segon volum es tracta la no-ficció, la poesia, la dramatúrgia, l’experimentalisme i els principals episodis de recepció i traducció de literatura estrangera al català i es recull l’índex onomàstic de tots dos llibres. Literatura catalana de la postmodernitat és una obra de referència que ofereix una base sòlida per entendre la producció literària dels nostres autors coetanis i situa per primera vegada en el marc internacional els estudis literaris catalans d’aquest període.»

«Després de la mort de l’André, la casa de l’Ana està sumida en el dolor. Sense el seu marit, comença a criar la seva filla òrfena amb el suport de la Francisca, la mainadera que l’ajuda, i la Madalena, la veïna vídua de l’altre home implicat en l’absurd accident que va matar l’André. Un sol esdeveniment les uneix per sempre, però no només a través del dolor, sinó també amb el naixement d’una nova i peculiar complicitat. En aquest espai compartit emergeix una història de resiliència i tendresa, en què la solitud es transforma en companyia i la pèrdua obre camí cap a una nova manera d’existir. Una de les veus més singulars de la literatura actual en llengua portuguesa, capaç d’escriure amb delicadesa sobre una tragèdia i de convertir-la en una història lluminosa i commovedora.»