Paseaba
como casi todos los días por las callejuelas estrechas y adoquinadas
del viejo barrio de las pieles, entrando en todos los zocos ,
buscando cualquier cosa que me llamara la atención, por absurda que
fuera, esa era mi rutina diaria. Después me sentaba a tomar un té
con menta en un viejo puesto entoldado con una sola mesa y una silla
y al que no me atrevería a llamar bar , bebiendo y viendo pasar a la
gente llena de cosas.. algunas que vendían y otras que habían
adquirido, era una manera como otra de pasar el tiempo.
No
puedo decir que fuera una forma divertida de conocer ese inmenso
mundo de gentes tan diferentes en cultura como en costumbres, pero si
puedo decir que podía aprender más deprisa que otros con guías y
libros, aprender sobre la marcha, inmiscuyéndome en su ambiente ,
en su habitat, ni que decir que conocí personas realmente
increíbles.
Por
cierto algunos muy peculiares como Rachid, un joven que se dedicaba a
vender cualquier cosa que tuviese en sus manos, fuera lo que fuera,
desde un reloj hasta un móvil de última generación yo creo que ya
nació regateando.. Rachid moreno de ojos negros con una risa
contagiosa y de una altura poco corriente 1,85 era hijo de
comerciantes, y aunque había estudiado en Europa una carrera de
ingeniería industrial, sus raíces le atraían mas que sus estudios,
poseía un don innato para negociar, siempre me llamó la atención
la habilidad con la que discutía sin alzar un ápice la voz y ver
como se llevaba el gato al agua casi sin inmutarse, la gente se
llevaba el artículo con una sonrisa por un precio superior a su
coste real dando las gracias por sus atenciones.
El
caso es que conmigo dió con un hueso duro de roer, a mi no me
interesan por decir alguna cosa nada que no me entre por los ojos o
que realmente me llame la atención, casi siempre algo que tenga que
ver con la artesanía o las costumbres, me gustan las cosas
sencillas, pero no menos importantes,en uno de esos puestos de un
zoco me enamoré de unas babuchas de piel graciosamente dibujadas y
pintadas a mano que me costaron muy baratas pero útiles, y en otro
sitio compré una tetera preciosa con sus tazas a juego muy poco
vista, nada que ver con lo que la gente compra en general.
Veía
a Rachid a menudo haciendo sus trapicheos entre los turistas , no le
gustaba en absoluto estar parado en cualquiera de las tiendas o
puestos que tenía su familia en diferentes zocos, nunca le importó
demasiado ser acaudalado o formar parte de las pocas familias
importantes, pero ocurrió algo que cambió totalmente nuestras vidas en todos los aspectos...
Algo
que nos marcó para siempre ...
Continuará...
*****************************************
Passejava com gairebé tots els díes per els carrers estrets i empedrats del vell barri de les pells, entrant en tots els zocos , buscant qualsevol cosa que em cridés l'atenció, per absurda que fora, aquesta era la meva rutina diària. Després m'asseia a prendre un te amb menta en un vell lloc envelat amb una sola taula i una cadira i al que no m'atreviria a cridar bar , bevent i veient passar a la gent plena de coses.. algunes que venian i unes altres que habian adquirit, era una manera com una altra de passar el temps.
No puc dir que fos una forma divertida de conèixer aquest immens món de gents tan diferents en cultura com en costums, però si puc dir que podia aprendre més de pressa que uns altres amb les seves guias i llibres, aprendre sobre la marxa, immiscuint-me en el seu ambient , en el seu habitat, ni que dir que vaig conèixer persones realment increibles.
Per cert alguns molt peculiars com Rachid, un jove que es dedicava a vendre qualsevol cosa que tingués a les seves mans, fos el que fora, des d'un rellotge fins a un mòbil d'última generació jo crec que ja va néixer regatejant.. Rachid bru d'ulls negres amb un riure contagiós i d'una altura poc corrent 1,85 era fill de comerciants, i encara que havia estudiat a Europa una carrera de ingenieria industrial, les seves arrels li atreien mes que els seus estudis, posseïa un do innat per negociar, sempre em va cridar l'atenció l'habilitat amb la qual discutia sense alçar un àpex la veu i veure com es portava el gat a l'aigua gairebé sense immutar-se, la gent es portava l'article amb un somriure per un preu superior al seu cost real donant les gràcies per les seves atencions.
El cas és que amb mi va donar amb un os dur de rosegar, al meu no m'interessen per dir alguna cosa gens que no m'entri pels ulls o que realment em cridi l'atenció, gairebé sempre alguna cosa que tingui a veure amb l'artesania o els costums, m'agraden les coses senzilles, però no menys importants,en un d'aquests llocs d'un zoco em vaig enamorar d'unes babuchas de pell graciosament dibuixades i pintades a mà que em van costar molt barates però útils, i en un altre lloc vaig comprar una tetera preciosa amb les seves tasses a joc molt poc vista, res a veure amb el que la gent compra en general.
Veia a Rachid sovint fent els seus tripijocs entre els turistes , no li agradava en absolut estar parat en qualsevol de les tendes o llocs que tenia la seva família en diferents socs, mai li va importar massa ser acabalat o formar part de les poques famílies importants, però va ocórrer una cosa que va canviar totalment la nostra vida .
Algo que ens va marcar per sempre.. .
Continuarà...