Disponibilitat Permanent

El 18 de gener d’enguany ja hauré viscut més temps en el segle XXI (definit a partir de l’1 de gener del 2001) que en el segle XX. I és que acabem de tancar el primer quart del segle XXI (el primer quarantè del mil·lenni III). Diguin el que diguin les agendes del 2025 o les del 2030, el cas és que aquest quart de segle ha estat marcat per terrorismes, antiterrorismes, revolucions, contrarevolucions, guerres fredes i guerres calentes. Algú dirà que aquesta és la normalitat viscuda en el darrer quart de mil·lenni (enguany la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica fa 250 anys), la de la modernitat revolucionària, el ritme de la qual no pot fer altra cosa que accelerar. Prenguem pausa, i visquem cadascun dels 365 dies del 2026 segons la seva especificitat.

Membres d’una cavallada de l’Estarell (Ordino). Enguany és dedicat a les terres de pastura i als pastors

2026: Any Internacional de les Pastures i dels Pastors

Les Nacions Unides declararen el 2026 com l’Any Internacional de les Pastures i dels Pastors (#IYRP2026). La resolució fou aprovada per la 76à Assemblea General el 15 de març del 2022. L’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)

Les pastures cobreixen vora la meitat de la terra emergida. Constitueixen ecosistemes amb un ric patrimoni florístic i faunístic, i alhora han estat durant mil·lennis el sosteniment de comunitats pastorals.

Els pastors mantenen ramats, contribueixen a la seguretat alimentària i són tenidors d’un patrimoni cultural i un coneixement local i indígena valuosos per a la preservació d’ecosistemes.

La intenció de #IYRP2026 és conscienciar de la importància de les pastures i dels pastors, promoure un investiment responsable en el sector i reivindicar polítiques adaptades al sector. Això passa per garantir l’accés dels pastors a la terra i a recursos naturals, a rebre suport en la mobilitat (transhumància), a una governança inclusiva i respectuosa de les tradicions. Al mateix temps la FAO demana una gestió de les pastures orientada a la restauració dels ecosistemes, amb una atenció a la salut animal i a fer que la cadena de valor sigui equitativa.

És en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que caldria gestionar els conflictes entre la ramaderia extensiva i els programes de conservació de la fauna salvatge, així com les tensions entre els grups pastorals i les comunitats agrícoles sedentàries.

2026: Any Internacional de Voluntaris per al Desenvolupament Sostenible

La 78a Assemblea General de Nacions Unides aprovà el 18 de desembre del 2023 una resolució per declarar el 2026 com a Any Internacional de Voluntaris per al Desenvolupament Sostenible. El punt de partida era la resolució 70/1 del 25 de setembre del 2015 que establia l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. També tenia en compte el Marc Sendai de Reducció del Risc de Desastres 2015-2030.

Fa 25 anys, el 2001, fou l’Any Internacional de Voluntaris. Llavors com ara, el reconeixement s’estén tant als voluntaris informals com als formals.

2026: Any Internacional de la Dona Pagesa

La 78a Assemblea General de Nacions Unides adoptà el 2 de maig del 2024 una resolució que declarava el 2026 com a Any Internacional de la Dona Pagesa (IYWF2026). La finalitat és remarcar el paper essencial que juguen les dones en els sistemes agroalimentaris, des de la producció fins al comerç, sovint negligit per la major visibilitat que tenen els seus pares, marits, germans o fills.

La cerimònia inaugural del IYWF2026 tingué lloc el dijous 4 de desembre a la seu central de la FAO a Roma, dins del marc de la 179ª Sessió del Consell d’aquest organisme.

L’Any Internacional farà referència a pageses, productores, camperoles, temporeres, pescadores, abellaires, pastores, forestals, obreres, comercials, científiques i emprenedores, incloent-hi dones joves i grans, indígenes, de comunitats rurals, amb discapacitats, refugiades i desplaçades, etc. S’inclou tant el treball com l’informal, tant les que són propietàries de la terra com les empleades. No s’obliden les tasques de direcció ni el treball de cures i domèstic.

L’any gregorià 2026 i els altres

L’Any del Senyor del 2026 és un any comú (de 365 dies), amb lletra dominical D (en el sentit que comença en dijous) i cicle litúrgic A (com que 2026 mod 3 = 3, les lectures se centraran en l’Evangeli segons Sant Mateu entre el 30 de novembre del 2025 i el 28 de novembre del 2026). El 2026 arrenca en data juliana JD2.461.041,5 i en el segon Unix 1.767.225.600. En el compte llarg maia el 2026 comença en 13.0.13.3.19 (17 Kankin 5 Cauac). D’acord amb la ISO-8601 la primera setmana del 2026 comença dilluns 29 de desembre del 2025: en total l’any serà de 53 setmanes, la darrera de les quals clourà el diumenge 3 de gener del 2027. La lluna arrenca l’any 2026 amb una edat de 12 dies, i el nombre auri de l’any és 13 (2026mod19 = 12). El Diumenge de Pasqua serà el 5 d’abril per al calendari gregorià (i el diumenge següent, 12, per al calendari julià). Pel que fa a la Pasqua Hebrea, el 15 de Nisan de l’any comú regular del 5786 del món es correspondrà al dijous 2 d’abril.

L’any 2026 és l’era 2064, l’any 2779 de la fundació de Roma, l’any 3192 de la Discòrdia, l’any 6026 de la Llum i l’any 12026 de l’Holocè. El Cap d’Any Lunar serà dimarts 17 de febrer, quan entrarem en el signe del cavall de foc (丙午年/ མེ་ཕོ་རྟ་ལོ་). L’equinocci vernal del 2026 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 183 de l’era bahá’í. L’equinocci autumnal del 2026 (21 de juny) assenyalarà l’inici de l’any 7535 del món segons el còmput bizantí, del 2019 de l’Encarnació segons el còmput etíop, de l’any 1743 dels Màrtirs i de l’any 235 de la República Francesa. La lluna nova de juny (dimecres 17) marcarà l’inici de l’any 1448 de l’hègira, de forma que el mes de Ramadà del 1447 AH haurà anat del 18 de febrer al 19 de març. La lluna nova de setembre (dissabte 12) indicarà l’inici de l’any 5787 del món segons el còmput hebreu. A grans trets l’any 2026 AD es correspon a l’any 6776 de la fundació d’Assur, al 5127 de Kali Yuga, al 4359 de l’era coreana, al 2976 de l’era amaziga, al 2570 de l’era budista, al 2083 de la Vikram Samvat, al 1960 de l’era javanesa, al 1948 de l’era saka balinesa, al 1475 de l’era armènia (ԹՎ ՌՆՀԵ), al 1433 de l’era bengalí, al 1405 de l’era islàmica iraniana, al 1388 de l’era birmana, al 1027 de l’era igbo, al 558 de l’era nanakshahi, al 115 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa (民國115年). El 8 de setembre els britànics entrarien en l’any 5 Cha. 3, i el primer de maig els japonesos ho haurien fet a l’any 8 de l’era Reiwa (令和８年). El 19 de juny els espanyols entraríem en l’any 13 del regnat de Felip VI.

L’any 2026 astronòmic

Enguany el periheli, màxim apropament de la Terra al Sol, es produirà dissabte 3 de gener a les 17:15UTC (147.099.894 km = 0,98330 UA). L’afeli, màxim allunyament, tindrà lloc dissabte 6 de juliol a les 17:30UTC (152.087.774 km = 1,01664 UA).

Els equinoccis seran divendres 20 de març a les 14:46UTC i dimecres 23 de setembre a les 00:05UTC. Els solsticis seran diumenge 21 de juny a les 08:24UTC i dilluns 21 de desembre a les 19:50UTC.

Tindrem novilunis el 18 de gener (19:52UTC), el 17 de febrer (12:01UTC), el 19 de març (01:23UTC), el 17 d’abril (11:51UTC), el 16 de maig (20:01UTC), el 15 de juny (02:54UTC), el 14 de juliol (09:43UTC), el 12 d’agost (17:36UTC), l’11 de setembre (03:27UTC), el 10 d’octubre (15:50UTC), el 9 de novembre (07:02UTC) i el 9 de desembre (00:51UTC). D’aquesta manera el 2026 serà any de 12 lunacions (de la 1275 a la 1286 en la numeració d’Ernest W. Brown).

El 2026 serà any de dos eclipsis solars, un d’anular i un de total, aquest darrer visible des de Catalunya:
- dimarts 17 de febrer del 2026, amb màxim a les 12:12:04UTC. Serà un eclipsi solar anular, visible com a eclipsi parcial al sud d’Àfrica, al sud d’Amèrica, al Pacífic Sud, a l’Atlàntic Sud, a l’Índic Sud i a l’Antàrtida. El màxim d’ocultació serà de 0,963. L’eclipsi és el 61 dels 71 que integren el Saros 121. El millor indret per veure’l serà l’estació franco-italiana de recerca Concordia, on la fase d’anularitat tindrà una durada de 2 minuts i 5 segons.
- dimecres 12 d’agost del 2026, amb màxim a les 17:46:06UTC. Serà un eclipsi solar total visible com a parcial a Europa, nord d’Àsia, nord i oest d’Àfrica, bona part d’Amèrica del Nord, i parts del Pacífic, Atlàntic i Àrtic. La magnitud serà de 1,0386. És el 48è eclipsi dels 72 que integren el Saros 126. A Barcelona l’eclipsi parcial començarà a les 19:35:05CEST, quan el Sol ja haurà declinat a 13,6°. El màxim d’eclipsi tindrà lloc a les 20:29:18CEST, amb el Sol a una altitud de 3,8°, i quedat convertit en un finíssim tall de síndria. El Sol encara restarà parcialment eclipsat en el moment de l’ocàs, que es produirà el 20:54:48. A la pàgina web eclipsicatalunya.cat hi ha informació sobre els punts d’observació de totalitat a Catalunya, així com les mesures de seguretat. Això darrer és ben important, ja que en ésser un eclipsi centrat en l’hora del capvespre pot haver-hi una falsa sensació d’innocuïtat.

En el 2025 tindrem dos eclipsis, un de total i un altre de parcial, i només aquest darrer serà visible des de Barcelona:
- Entre el dilluns 2 i el dimarts 3 de març tindrem un eclipsi lunar total de lluna de sang, que assolirà el màxim el dia 3 a les 11:33:46UTC. L’eclipsi es podrà veure a l’est d’Europa, Àsia, Austràlia, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtida. La magnitud de l’eclipsi serà de 1,1526. Aquest eclipsi és el 27è dels 71 del Saros 133.
- el dijous 27 i el divendres 28 d’agost tindrem un eclipsi lunar parcial, que assolirà el màxim (0,93) el 28 d’agost a les 04:12:53UTC. A Barcelona la fase de penombra començarà a les 03:23CEST quan la Lluna es trobi a una altitud de 33,2°. L’entrada a l’ombra es produirà a les 04:33CEST, a una altitud de 25,6°. El màxim tindrà lloc a les 06:12CEST, a una altitud de 10,9°, sense cobrir tota la Lluna però gairebé. La Lluna, encara en eclipsi parcial, es pondrà a les 07:21CEST. Aquest eclipsi és el 30è dels 83 que integren el Saros 138.

Entre les principals conjuncions del 2026 podem citar, d’acord amb l’almanac d’Astropixels.com:
- el 6 de gener a les 16:20UTC la Lluna se situarà a 0,5°N de Regulus.
- el 14 de gener a les 19:28UTC la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 3 de febrer a les 02:48UTC la Lluna se situarà a 0,4°N de Regulus.
- l’11 de febrer a les 03:19UTC la Lluna se situarà a 0,7°S d’Antares.
- el 18 de febrer a les 23:03UTC, la Lluna ocultarà Mercuri.
- el 2 de març a les 12:00UTC, la Lluna se situarà a 0,4°N de Regulus.
- el 10 de març a les 11:32UTC la Lluna se situarà a 0,7°S d’Antares.
- el 29 de març a les 19:00UTC, la Lluna se situarà a 0,4°N de Regulus.
- el 6 d’abril a les 19:21UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 20 d’abril a les 10UTC, Mercuri se situarà a 0,5°S de Saturn.
- el 26 d’abril a les 00:37UTC, la Lluna se situarà a 0,2°N de Regulus.
- el 4 de maig a les 02:20UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S d’Antares.
- el 23 de maig a les 07:41UTC, la Lluna ocultarà Regulus.
- el 31 de maig a les 08:32UTC, la Lluna se situarà a 0,4°S d’Antares.
- el 19 de juny a les 14:31UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S de Regulus.
- el 27 de juny a les 14:32UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S d’Antares.
- el 9 de juliol a les 14:36UTC, Venus se situarà a 0,9°S de Regulus.
- el 17 de juliol a les 00:07UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S de Regulus.
- el 24 de juliol a les 21:00UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 21 d’agost a les 04:18UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 8 de setembre a les 18:13UTC, la Lluna ocultarà Júpiter.
- el 9 de setembre a les 19:36UTC, la Lluna se situarà a 0,5°S de Regulus.
- el 14 de setembre a les 11:10UTC, la Lluna ocultarà Venus.
- el 17 de setembre a les 12:18UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S d’Antares.
- el 26 de setembre a les 01:49UTC, Mercuri se situarà a 0,8°N de Spica.
- el 6 d’octubre a les 10:18UTC, la Lluna ocultarà Júpiter.
- el 7 d’octubre a les 02:57UTC, la Lluna se situarà a 0,6°S de Regulus.
- el 14 d’octubre a les 20:25UTC, la Lluna se situarà a 0,4°S d’Antares.
- el 2 de novembre a les 23:11, la Lluna ocultarà Júpiter.
- el 3 de novembre a les 08:40UTC, la Lluna se situarà a 0,8°S de Regulus.
- el 10 de novembre a les 13:49UTC, Venus se situarà a 0,1°S de Spica.
- l’11 de novembre a les 03:58UTC, la Lluna se situarà a 0,3°S d’Antares.
- el 24 de novembre a les 11:18UTC, la Lluna se situarà a 0,9°N de les Plèiades.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 19 de febrer (vespertina, 18°), el 4 d’abril (matutina, 28°), el 15 de juny (vespertina, 25°), el 2 d’agost (matutina, 20°), el 12 d’octubre (vespertina, 25°), el 21 de novembre (matutina, 20°).

Venus comença l’any com a estel matutí, però el 6 de gener ja entrarà en conjunció superior per a passar al cel vespertí. L’elongació màxima vespertina serà de 46°, que assolirà el 15 d’agost. La conjunció inferior serà el 24 d’octubre, de forma que Venus tancarà l’any com a estel matutí.

Mart comença el 2026 com a estel matutí en Sagitari, però amb una elongació ben petita ja que farà la conjunció amb el Sol el 9 de gener. Mart acabarà l’any com a estel vespertí en la constel·lació del Lleó.

El 25 d’abril serà el segon solstici de l’any marcià 38, amb el qual l’hemisferi nord entrarà en l’hivern i l’hemisferi sud en l’estiu. El 30 de setembre serà l’equinocci que marca l’entrada de l’any marcià 39, amb l’inici de la primavera de l’hemisferi nord, i de la tardor de l’hemisferi sud.

El 26 de març, a les 07UTC, Mart passarà pel periheli, acostant-se al Sol a una distància de 1,38126 UA.

Júpiter comença l’any 2026 com a estel matutí en la constel·lació dels Bessons. El 10 de gener a les 08UTC farà l’oposició al Sol, assolint una magnitud de -2,68 i un diàmetre aparent de 47 segons d’arc. Passat llavors al cel vespertí anirà perdent elongació fins a la conjunció amb el Sol del 29 de juliol. Així doncs, Júpiter acabarà l’any com a estel matutí en la constel·lació del Lleó, on haurà fet conjunció amb Mart el 14 de novembre.

Saturn comença el 2026 com a estel vespertí entrant en la constel·lació dels Peixos. La conjunció amb el Sol serà el 25 de març a les 08UTC. Convertit en estel matutí iniciarà el moviment retrògrad el 26 de juliol i arribarà a l’oposició amb el Sol el 4 d’octubre. Llavors tindrà les millors condicions de visibilitat, amb una magnitud de +0,32 i un diàmetre aparent de 19,7 segons d’arc. Amb un pla d’inclinació de 7°, els anells són encara poc aparents. Convertit de nou en estel vespertí, Saturn conclourà el moviment retrògrad el 10 de desembre, i clourà l’any a la constel·lació de Peixos, per bé que en una zona adscrita a la veïna Balena.

En el 2026 Urà continua a la constel·lació del Bou. El 22 de maig a les 17UTC farà la conjunció amb el Sol. L’oposició serà el 25 de novembre a les 23UTC. Llavors tindrà la major visibilitat al telescopi, amb una magnitud aparent de +5,58 i un diàmetre de 3,82 segons d’arc.

En el 2026 Neptú segueix a la constel·lació de Peixos. Farà conjunció amb el Sol el 22 de març a les 10UTC. L’oposició serà el 26 de setembre a les 00UTC, quan la magnitud aparent serà de +7,81 i el diàmetre aparent de 2,36 segons d’arc.

Pel que fa als perihelis cometaris previstos més destacats del 2026 tenim:
- 24P/Schaumasse, al gener.
- C/2025 R3 (PanSTARRS), a l’abril.
- 10P/Tempel 2, el juliol.

Les onze pluges d’estels més destacades seran:
- el 3 de gener a les 22UTC, els quadràntids.
- el 22 d’abril a les 19UTC, els lírids.
- el 5 de maig a les 08UTC, els eta-aquàrids.
- el 28 de juliol a les 10UTC, els delta-aquàrids.
- el 13 d’agost a les 02UTC, els perseids.
- el 21 d’octubre a les 18UTC, els oriònids.
- el 5 de novembre a les 19UTC, els S-tàurids.
- el 12 de novembre a les 18UTC, els N-tàurids.
- el 18 de novembre a les 00UTC, els leònids.
- el 14 de desembre a les 13UTC, els gemínids.
- el 22 de desembre a les 22UTC, els úrsids.

Pel que fa al calendari cosmonàutic destaquen:
- el 5 de febrer és la data més propera prevista per al llançament de la NASA Artemis II. Serà el primer vol tripulat en acostar-se a la Lluna des del 1972, assolint-hi una distància mínima de 10300 km.
- el 15 de novembre la sonda Voyager 1 superarà la distància d’1 dia-llum de la Terra. Li hauran calgut gairebé 18000 dies per assolir-ho (0,00005c).

El nostre 2026 i el d’altres

En el calendari electoral del 2026 destaquem:
- 11 de gener: eleccions parlamentàries a Benin.
- 11 de gener: eleccions generals a Myanmar.
- 15 de gener: eleccions generals a Uganda.
- 18 de gener: eleccions presidencials a Portugal.
- 1 de febrer: eleccions generals a Costa Rica.
- febrer: eleccions generals a Bangladesh.
- febrer: eleccions parlamentàries a Laos.
- 5 de març: eleccions generals a Nepal.
- 8 de març: eleccions parlamentàries a Colòmbia.
- 15 de març: eleccions legislatives a Vietnam.
- 29 de març: eleccions parlamentàries a Eslovènia.
- 12 d’abril: eleccions generals a Perú.
- 12 d’abril: eleccions presidencials a Benin.
- abril: eleccions parlamentàries a Hongria.
- abril: eleccions presidencials a Djibouti.
- abril: eleccions presidencials a Líbia.
- 31 de maig: eleccions presidencials a Colòmbia.
- maig: eleccions generals a Líban.
- 1 de juny: eleccions generals a Etiòpia.
- 7 de juny: eleccions parlamentàries a Armènia.
- juny: eleccions parlamentàries a Algèria.
- juliol: eleccions presidencials a São Tomé e Príncipe.
- 13 d’agost: eleccions generals a Zàmbia.
- 30 d’agost: eleccions presidencials a Estònia.
- 30 d’agost: eleccions generals a Haití.
- 13 de setembre: eleccions generals a Suècia.
- 20 de setembre: eleccions legislatives a Rússia.
- setembre: eleccions generals a Marroc.
- setembre: eleccions parlamentàries a São Tomé e Príncipe.
- 3 d’octubre: eleccions parlamentàries a Letònia.
- 4 d’octubre: eleccions generals a Brasil.
- 4 d’octubre: eleccions generals a Bòsnia.
- 27 d’octubre: eleccions legislatives a Israel.
- 31 d’octubre: eleccions generals a Dinamarca.
- octubre: eleccions presidencials a Cap Verd.
- 3 de novembre: eleccions de mig mandat als Estats Units.
- novembre: eleccions presidencials a Bulgària.
- 19 de desembre: eleccions generals a Nova Zelanda.
- 22 de desembre: eleccions generals a Sudan del Sud, les primeres des de la independència del 2011.
- desembre: eleccions presidencials a Gambia.
- eleccions presidencials a la República del Congo.
- eleccions parlamentàries a Cap Verd.

El 6 de gener, Dia de l’Epifania, conclourà el Jubileu 2025.

La presidència del Consell de la Unió Europea serà assumida per Xipre en el primer semestre. L’1 de juliol la presidència passarà a Irlanda, en el que serà el primer semestre del 14è torn.

L’1 de gener Bulgària adoptarà l’euro esdevenint el 21è estat membre de l’Eurozona.

En el 2026 la Cimera de l’ASEAN se celebrarà a Filipines.

El 22 de gener els Estats Units d’Amèrica abandonaran l’Organització Mundial de la Salut.

El 5 de febrer expira el Tractat New START de reducció d’armes ofensives estratègiques.

El 28 de gener Sarah Mullally esdevindrà l’arquebisbe primada de l’Església d’Anglaterra.

Entre les convocatòries esportives podem citar:
- 6-22 de febrer: els Jocs Olímpics d’Hivern de Milan-Cortina d’Ampezzo.
- febrer-març: la Copa del Món Masculina T20 de criquet, d’Índia-Sri Lanka.
- 6-15 de març: els Jocs Paralímpics d’Hivern de Milan-Cortina d’Ampezzo.
- 20-22 de març: els Campionat Mundial d’Atletisme Indoor a Toruń.
- 11 de juny-19 de juliol: la Copa del Món de Futbol, coorganitzada per Canadà, Mèxic i Estats Units.
- 23 de juliol-2 d’agost: els Jocs de la Commonwealth, a Glasgow.
- 4-13 de setembre: la Copa del Món de Bàsquet Femení, a Berlin.
- 5-27 setembre: la Copa del Món Sub-20 de Bàsquet Femení, a Polònia.

Entre les convocatòries culturals hi haurà:
- 17 de febrer: Cinquantenari de la mort de la poeta Clementina Arderiu.
- 12-16 de maig: Concurs de Cançó d’Eurovisió, a Viena.
- 27 de maig: Cinquantenari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
- maig: Cinquantenari de la inauguració de La Bresola.
- 10 de juny: Centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí.
- 22 de juny: Cinquantenari del Míting de la Llibertat.
- 22 de juny: Centenari del naixement de la pedagoga Marta Mata.
- 21 d’agost: 150è aniversari de la mort de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà.
- 19 de setembre: 150è aniversari del naixement de Josep Irla.
- 19 de novembre: estrena del videojoc Grand Theft Auto VI.
- 29 de desembre: 150è aniversari del naixement del compositor Pau Casals.
- 150 anys de la creació del Centre Excursionista de Catalunya.
- Setè Centenari de la Fundació del Monestir de Pedralbes.
- Centenari del naixement de Cassià Maria Just.

El nostre 2026 ja no podrà ésser el de la franquícia de Star Trek. En efecte, en aquesta franquícia és en el 2026 quan Buck Bokai va superar el record de Joe DiMaggio amb més partits consecutius amb un hit en una sola temporada (1941). DiMaggio havia superat el record de Willie Keeler de la temporada del 1897, amb 44 jocs seguit puntuant-hi al menys una vegada. DiMaggio, entre el 15 de maig i el 16 de juliol ho va fer en 56 jocs. Keeler i DiMaggio són presents en la línia temporal de Star Trek, però Bokai no hi és pas en la nostra, car en la línia temporal de Star Trek el seu debut fou en el 2015. Veurem si algun jugador del nostre 2026 s’acosta a DiMaggio, encara que tal com és el beisbol modern sembla com més va més difícil.

Histologia: El grup de recerca de Ratul Chowdhury i Rahul Kumar Nelli del College of Veterinary Medicine de la Iowa State University treballa, entre d’altres coses, en virus que afecten la cabana bovina. Ning-Chieh Twu, del mateix grup, és interessat en les interaccions virus-hoste. Com a model en les seves investigacions empren el virus de la grip A, tenint en ment els brots recents de grip aviària H5N1 d’alta patogenicitat que hi ha hagut en granges bovines dels Estats Units. També treballen amb el coronavirus SARS-CoV-2, també reportat en granges bovines. Twu et al. publiquen aquesta setmana a Scientific Reports un estudi que investiga la distribució espacial de receptors d’aquests virus en teixits bovins emprant PixF. PixF és una eina d’anàlisi d’imatges. L’apliquen sobre teixits respiratoris (tràquea i pulmó) i digestius (intestí prim i intestí gros) de bous creuats Holstein-Angus. Amb una tinció histoquímica de lectina amb receptors d’àcid siàlic α2,6-Gal (del saüc Sambucus nigra) i α2,3-Gal (de Maackia amurensis) identifiquen receptors del virus de la grip. Amb immunofluorescència indirecta detecten ACE2. TMPRSS2, APN, DPP4 i CEACAM1, que actuen com a receptors de coronavirus. PixF ofereix un marc de processament d’imatge per a quantificar i mapar l’expressió de receptors. Així, Twu et al. troben un predomini de receptors SA α2,3-Gal en regions epitelials, mentre que els receptors SA α2,6-Gal es troben limitats a teixits glandulars del tracte respiratori. TMPRSS2, APN i DPP4 tenen una alta expressió en l’epiteli de mucoses respiratòries. ACE2, TMPRSS2 i DPP4 tenen una alta expressió en l’epiteli de la mucosa intestinal. CEACAM1 té una baixa expressió general. El més rellevant és que PixF ofereix una informació quantitativa i localitzada de la distribució de receptors virals, essencial per a entendre les interaccions hoste-patogen.

Microfotografies confocals que mostren la distribució de receptors de coronavirus en els tractes respiratori i intestinal de bestiar boví

Receptors virals

Les pandèmies de grip i de malalties coronavirals s’expliquen per l’elevat contagi respiratori en humans d’aquestes infeccions. Molts coronavirus també poden donar lloc a infeccions entèriques, la qual cosa ha estat la base d’epizooties en animals de granja. El concepte d’Una Sola Salut ens recorda permanentment que aquests són virus zoonòtics, que poden mutar i evolucionar ràpidament. Troben reservoris no tan sols en la població humana i en la cabana domèstica, sinó també en la fauna salvatge, terrestre i marina, en mamífers i aus.

Es tracta de virus d’ARN, amb una alta taxa de mutació que s’explica pel procés de replicació genòmica. Un aspecte central en el cicle víric és la interacció entre la partícula vírica i la membrana de cèl·lules susceptibles d’infecció. Els virus de la grip empren com a receptors els àcids siàlics (SA) tant en l’adhesió inicial a la cèl·lula com en l’entrada ulterior.

Els virus de la grip A d’origen aviari s’uneixen preferentment a receptors d’àcid siàlic enllaçats a galactosa per un enllaç α2,3 (SA α2,3-Gal). En pollastres, concretament, la preferència és per a SA α2,3-Gal-β (1–4) N-acetilglucosamina (GlcNAc). En ànecs, en canvi, la preferència és per a SA α2,3-Gal-β (1–3) N-acetilgalactosamina (GalNAc).

Els virus de la grip A d’origen humà o porcí s’uneixen preferentment a receptors SA amb un enllaç α2,6-galactosa (SA α2,6-Gal).

Val a dir que els àcids siàlics també funcionen com a receptors o co-receptors potencials d’altres famílies de virus, com els Coronaviridae, els Paramyxoviridae, els Flaviviridae, els Picornaviridae, els Reoviridae, els Parvoviridae, els Adenoviridae, els Papillomaviridae, els Polyomaviridae, els Caliciviridae, etc.

Els coronavirus, a banda de l’àcid siàlic, empren diversos receptors cel·lulars, com l’ACE2 (enzim convertasa 2 de l’angiotensina), APN (aminopeptidasa N), CEACAM1 o DPP4 (dipeptidil-peptidasa 4). La interacció amb aquests receptors és cabdal per determinar el rang potencial d’espècies on pot circular cada coronavirus. Per això tenen gran interès les tècniques de tinció i imatge que posen de manifest la distribució d’aquests receptors virals en cèl·lules i teixits de l’hoste. La tinció dual amb tints fluorescents pot ajudar a fer anàlisis de co-expressió. La microscòpia confocal forneix resolucions d’imatge per a aquests senyals fluorescents (habitualment d’emissió verda i vermella). L’anàlisi píxel a píxel pot identificar els casos de veritable co-localització dels dos senyals.

Twu et al. han desenvolupat una eina d’anàlisi de fluorescència basada en píxels per a una ràpida caracterització d’imatges. L’anomenen ‘PixF’, i amb ella mesuren la intensitat espacial de l’emissió vermella i verda de cada punt de la imatge. PixF ofereix una visualització en tres dimensions, on els eixos x i y representen el pla del tall histològic i z és el valor d’intensitat absoluta de la fluorescència.

Twu et al. són conscients que PixF no és capaç de suplir tota la funcionalitat de plataformes com ImageJ, CellProfiler o Imaris. L’objectiu de PixF és la velocitat i l’accessibilitat que pot oferir en segons sobre centenars d’imatges.

La plataforma PixF

Twu et al. recolliren mostres de tràquea, pulmó, intestí prim i intestí gros de tres bous de tres anys del creuament Holstein-Angus sacrificats en el Iowa State University Meat Laboratory. Els teixits eren fixats en 10% de formalina neutra tamponada i inclosos en blocs de parafina. Els talls de 4 μm eren transferits a portaobjectes i preparats per a anàlisi.

La tinció amb lectina posa de manifest els àcids siàlics:
- la lectina SNA de Sambucus nigra interactua amb α2,6 SA.
- la lectina MAL-I de Maackia amurensis interactua amb SA α2,3-Gal-β (1–4) GlcNAc.
- la lectina MAL-II de Maackia amurensis interactua amb SA α2,3-Gal-β (1–3) GalNAc.
Prèviament els portaobjectes eren desparafinats i blocats amb biotina i streptavidina. Les lectines eren marcades amb isotiocianat de fluoresceïna (FITC).

L’assaig d’immunofluorescència per a la detecció de SA es feia amb un anticòs policlonal anti-Neu5Gc.

L’ús d’anticossos específics marcats amb fluorocrom (immunofluorescència indirecta) posa de manifest receptors de coronavirus.

Els portaobjectes, després de la immunotinció, eren mantinguts en la foscor durant 24 hores, i llavors se’n prenien imatges amb un microscopi confocal.

En l’anàlisi PixF hi havia un pas inicial de definició dels mapes de color que tradueixen la fluorescència a l’escala RGB. Els canals vermell i verd reporten els senyals dels dos fluorocroms emprats, i el canal groc reporta la superposició dels dos senyals.

La distribució de l’àcid siàlic en el tracte respiratori boví

En l’epiteli del tracte respiratori trobem un predomini de receptors SA α2,3-Galβ (1–3). Això el fa potencialment susceptible a virus de la grip aviària. Troben aquests receptors especialment en la membrana apical de cèl·lules de l’epiteli pseudoestratificat ciliat de tràquea i bronquis, però també en bronquiols i alvèols.

Els receptors SA α2,6-Gal es troben relativament confinats en les cèl·lules calciformes (secretores de mucus), en les cèl·lules basals i en les glàndules submucoses. Aquests són els receptors típics de virus de la grip A d’origen mamífer.

La distribució d’àcid siàlic en el tracte intestinal boví

En el tracte intestinal boví hi ha una expressió abundant de receptors SA α2,3-Gal. En canvi, SA α2,6-Gal es troba relativament restringit a la regió subepitelial i a les cèl·lules calciformes.

La distribució de receptors de coronavirus en els tractes respiratori i intestinal

Hi ha una forta expressió d’ACE2 en l’epiteli de la tràquea, dels alvèols i dels budells. És menor aquesta expressió en l’epiteli de bronquis i bronquiols.

TMPRSS2, APN i DPP4 són àmpliament expressats en l’epiteli respiratori, i especialment en els alvèols. En l’epiteli intestinal, TMPRSS2 i DPP4 tenen una expressió uniforme, tant en la regió de les vellositats com en les criptes. CEACAM1 és present en el tracte respiratori però no se’l detecta en el tracte intestinal.

L’aplicació de PixF en predicció virològica

El bestiar boví és susceptible als virus de la grip C i grip D, al coronavirus boví (BCoV) i al SARS-CoV-2. Aquests virus poden produir afectacions respiratòries i gastrointestinals.

L’àcid siàlic és el receptor que permet l’adhesió i entrada del virus de la grip A. Però també són molts altres els virus, bacteris, fongs i paràsits que hi interactuen.

Entre el virus de la grip A es distingeixen habitualment entre els virus d’origen aviar i equí, que tenen una afinitat preferent per SA α2,3-Gal, i els virus d’origen humà i porcí, que tenen una afinitat preferent per SA α2,6-Gal. Els porcs, amb presència simultània dels dos receptors, poden actuar com a reservori de contacte entre els dos tipus de virus de grip A. Ara bé, Twu et al. ens recorden que també en teixits bovins coexisteixen els dos tipus de receptors, la qual cosa fa que també la cabana bovina sigui un lloc potencial de recombinació de virus de grip A d’origen diferent.

Cal recordar, però, que la distribució de receptors cel·lulars varia segons l’edat, sexe, raça i estat de salut de cada animal, i que és alhora específica de teixit. A això hem d’afegir l’efecte del tipus d’anticòs, temps d’incubació i tècnica d’imatge per visualitzar-los.

PixF es troba actualment en l’estadi de versió beta. Té aplicacions potencialment en la patologia i radiologia diagnòstiques. El Laboratori de Chowdhury la posa en forma de pàgina web a disposició d’investigadors i clínics. Confien que també pot ésser una eina d’aprenentatge per als qui s’inicien en l’àmbit de processament de microfotografies d’immunofluorescència.

Lligams:

- Spatial mapping of influenza and coronavirus receptors in the respiratory and intestinal tract epithelium of beef cattle using advanced PixF image analysis. Ning-Chieh Twu, Yee Chuen Teoh, Curwen Pei Hong Tan, Riza Danudoro, Xiaoyi Cheng, Raquel Espin-Palazon, Todd Bell, Luis Giménez-Lirola, Ratul Chowdhury, Rahul Kumar Nelli. Scientific Reports 15: 44029 (2025).

- Pixel Analytics Suite (PixF), de Chowdhurylab.

Microbiologia: La resistència als agents antimicrobians (AMR) constitueix una amenaça de salut en forma d’infeccions intractables. En general, aquesta resistència és mitjançada per gens, de manera que la seqüenciació genòmica es pot fer servir en la detecció. Les dades de vigilància genòmica de patògens bacterians generen una quantitat ingent de dades de manera que hom confia en aplicacions d’aprenentatge mecànic (ML) per predir i identificar els determinants de la resistència. Yanying Lu, Nicole E. Wheeler i Lars Barquist, però, hi veuen un problema en aquesta aproximació. Malgrat el que ens pugui semblar, les poblacions bacterianes tenen una estructuració elevada, de manera que qualsevol programa de vigilància hauria de fer un esforç per seleccionar-hi mostres representatives. Ara bé, els mostreigs microbiològics tenen un biaix lògic a favor de mostres clíniques, de manera que la vigilància genòmica es fa preferencialment sobre isolats relacionats amb malalties humanes. La ML requereix una independència entre les mostres que aquest biaix fa impossible. En un article a PLos Biology Yu, Wheeler i Barquist posen de relleu l’efecte de confusió derivat de l’estructura mostral que es produeix en una anàlisi de 24.000 seqüències genòmiques completes de cinc tipus de patògens bacterians amb diferents fenotips AMR. La ML en aquest cas confon resistència i filogènia, la qual cosa n’afecta els models predictius resultants. Per a resoldre-ho no n’hi ha prou amb un augment de la mida mostral d’entrenament. Yu et al. analitzen 6740 models per entendre l'efecte derivat d’espècie i de fàrmac antimicrobià. Això mostra la importància d’una perspectiva d’una sola salut en la vigilància genòmica de microorganismes patògens per tal de bastir mètodes representatius de l’estructura poblacional de tots els contextos ecològics on es troben aquests microorganismes.

Electromicrografia de bacils d’Escherichia coli obtinguda per Peter Highton en el 1968

L’aprenentatge mecànic en el seguiment de la resistència a agents antimicrobians

Aquest article ha tingut com a editor acadèmic Tobias Bollenbach (Universitat zu Koln). L’article fou tramès a PLoS Biology el 7 de febrer, i després d’un procés de revisió fou acceptat el 13 de novembre, i publicat el 16 de desembre.

Aquesta recerca ha rebut finançament del Ministeri bavarès de Ciència i Arts i un ajut del NSERC canadenc.

La resistència a fàrmacs antimicrobians (AMR) és al darrera cada any de 4,95 milions de morts, i la perspectiva és que aquesta xifra augmenti. Si l’amenaça creix, es pot arribar a posar en entredit la indicació de teràpies mèdiques avançades que impliquen cirurgia i/o immunosupressió, ja que el risc associat a patògens resistents pot sobrepassar els beneficis d’aquestes teràpies.

Les tècniques microbiològiques clàssiques, com els antibiogrames, han estat complementades en les darreres dècades amb tècniques de seqüenciació que investiguen els gens responsables de les resistències. Aquestes tècniques permeten fer una monitorització de l’aparició i difusió d’AMR. Ara bé, les tècniques de seqüenciació generen un volum tan ingent de dades que calen sistemes automatitzats que transformin les seqüències nucleotídiques en prediccions de perfils de resistències i en identificacions de nous mecanismes de resistència.

L’aprenentatge mecànic (ML), en el marc de l’anomenada intel·ligència artificial, pot fer front a aquestes tasques? Els mètodes clàssics de ML assumeixen que les dades d’entrenament són de distribució independent i idèntica. Ara bé, les mostres de vigilància de patògens rarament poden reflectir l’estructura subjacent de les poblacions bacterianes. En un context epidèmic, els clons bacterians més aptes es difonen més ràpidament. Entre els factors d’aquesta aptitud hi poden haver determinants d’AMR, de forma que pot emergir una associació entre fenotip i marcadors filogenètics no directament involucrats en l’AMR. A més, les mostres analitzades en aquestes campanyes de vigilància presenten tota una sèrie de biaixos: mostres clíniques en detriment de mostres ambientals; mostres de pacients greus en detriment de mostres de la població general; mostres de països rics en detriment de mostres de països subdesenvolupats; etc.

La biologia comparativa i evolutiva ha tractat la qüestió de la dependència filogenètica de gens i trets des de fa més de mig segle. Hom ha desenvolupat eines estatístiques per corregir-ne els efectes. Per exemple, en estudis d’associació genòmica (GWAS) en microorganismes es poden aplicar models d’efecte mixt de correcció de biaixos mostrals.

L’impacte del biaix mostral en la predicció per aprenentatge mecànic de resistències a antimicrobians

Yu et al. han aplegat entre 3204 i 7188 genomes de cadascuna de tres espècies de bacteris gram-negatius i dues espècies de bacteris gram-positius, representatives dels patògens prioritaris de l’OMS:
- Escherichia coli, responsable d’infeccions dels tractes gastrointestinal i urinari.
- Klebsiella pneumoniae, responsable d’infeccions oportunistes.
- Salmonella enterica, responsable d’infeccions gastrointestinals.
- Staphylococcus aureus, membre de la microbiota cutània i responsable d’infeccions oportunistes.
- Streptococcus pneumoniae, principal responsable de la pneumònia nosocomial.

Aquesta base de dades inclou fenotips de resistència per a 27 antibiòtics.

Yu et al. exclouen les combinacions antibiòtic-microorganisme amb menys de 1000 genomes. També són excloses les soques resistents o susceptibles que abasten més del 80% de les dades. Així tenen un nombre mitjà de genomes de 2700, amb un 44% de soques resistents.

Per a cada espècie construeixen un alineament genòmic amb posicions Roary. Amb SNP (polimorfismes mononucleotídics) identifiquen les posicions variables en l’alineament.

Com model representatiu ML, Yu et al. seleccionaren LightGBM, que consisteix en un mètode d’arbre de decisió estimulat per gradient.

Amb IQ-Tree identifiquen clades discrets per a cadascuna de les cinc espècies bacterianes. Coincideixen amb els tipus de seqüència establerts en la literatura. Amb l’estructura de clade poden simular biaixos en els casos d’entrenament patològic, en quatre escenaris:
- escenari a: exclusió d’isolats resistents en les dades d’entrenament del clade de prova.
- escenari b: exclusió d’isolats susceptibles.
- escenari c: exclusió de soques susceptibles d’un altre clade.
- escenari d: exclusió de soques resistents d’un altre clade.

L’exclusió de soques resistents, com era previsible, condueix a una manca de precisió, i a una insuficiència en detecció d’AMR. L’exclusió de soques susceptibles condueix al biaix contrari. Yu et al. consideren que els models de ML prenen marcadors de llinatge com a indicadors d’AMR.

L’ampliació de les dades d’entrenament a tots els clades no resol el biaix d’excloure de la mostra isolats resistents o susceptibles, però sí que l’atenua.

La predictivitat de la resistència antimicrobiana varia segons l’antibiòtic i l’espècie.

Quan l’entrenament es fa amb dades d’espècies gramnegatives, la capacitat de predicció dels models és inferior que quan es fa amb espècies grampositives. Yu et al. ho atribueixen a la membrana exterior de les cèl·lules bacterianes gramnegatives.

De manera semblant, la predicció de resistències a la fluoroquinolona varia segons l’espècie.

En el cas de la resistència a la ciprofloxacina, la capacitat de predicció és influïda per la diversitat de gens que hi ha al darrere. El gen parC és responsable de la resistència a la ciprofloxacina de la majoria de clades resistents d’E. coli i S. aureus. El gen gyrA només apareix com a responsable de la resistència a la ciprofloxacina en un sol clade de S. aureus. En altres clades de E. coli i S. entèrica la resistència a la ciprofloxacina és mitjançada pel gen kdgR (un regulador transcripcional), mobB (gen de mobilització), qorA (quinona-oxidoreductasa) o gens codificadors de proteïnes hipotètiques sense funció definida.

Una de les dificultats per a ML és que l’AMR és mitjançada per un gran nombre de variants gèniques, de manera que són rars els predictors forts. En aquest context és fàcil prendre com a indicadors genuïns d’AMR marcadors associats a llinatges que no hi tenen res a veure.

Hem de llençar la tovallola?

Un sistema ML d’AMR té dues aplicacions potencials:
- predicció de resistència d’una soca que ha estat detectada.
- identificació de variants genètiques que causen resistència.

Quan totes les soques d’un mateix llinatge microbià comparteixen resistència a un antibiòtic, la confusió de marcadors de llinatge amb resistència per part d’un ML pot no afectar la seva capacitat de predicció en un context de vigilància microbiana. Ara bé, aquest no sempre és el cas, i quan ho és, la confusió dificulta la identificació de la base molecular de la resistència.

Algoritmes de ML amb capacitat de percebre les relacions de llinatge tindrien una major capacitat per tractar amb l’estructura jeràrquica de les poblacions bacterianes. També hi pot ajudar la incorporació de senyals evolutives com la conservació filogenètica de seqüències. Yu et al. pensen de tota manera que un sistema de vigilància ha d’incorporar mostres clíniques i ambientals representatives. Això passa per incorporar-hi els països de renda mitjana i baixa. També cal que els sistemes de vigilància tinguin una continuïtat en el temps, més enllà dels moments de brots epidèmics.

Lligams:

- Biased sampling driven by bacterial population structure confounds machine learning prediction of antimicrobial resistance. Yanying Yu, Nicole E. Wheeler, Lars Barquist. PLOS Biology (2025).

- BarquistLab/AMR_prediction, on podem consultar el codi utilitzat.

Astrometria: El passat 29 d’octubre el cometa interestel·lar 3I/ATLAS va fer el pas pel periheli, quedant a una distància de 1,4 UA del Sol. Aquesta setmana 3I/ATLAS farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 1,8 UA. L’objecte ha pogut ésser estudiat des de la Terra i des de diferents cosmonaus. T. Marshall Eubanks et al. publiquen un article a Research Notes of the ASS en el que ens venen a dir que la trajectòria d’aquest cometa entra dins del rang típic. Ho fan a partir de sis observacions de dues cosmonaus interplanetàries. Recordem que 3I/ATLAS, com el seu nom indica, és el tercer objecte interestel·lar conegut. Com passa amb qualsevol objecte astronòmic en la seva trajectòria hi participen les interaccions gravitatòries i fenòmens no-gravitatoris. L’ús d’observacions terrestres des de maig a desembre serien prou suficients per donar-nos una idea de les primeres, però per descriure l’acceleració no-gravitacional amb prou precisió resulten fonamentals les observacions realitzades per cosmonaus allunyades de la Terra. Eubanks et al. redueixen d’aquesta manera els errors formals d’aquests paràmetres en un 20-40%. L’acceleració no-gravitacional juga un paper significatiu en la trajectòria de 3I/ATLAS, amb una magnitud vectorial a 1 UA de 89,3±4.6·10^-9 UA·dia^-2 i una diferència temporal (ΔT) de -34,60±2,62 dies. Aquesta acceleració no-gravitatòria fa un pic un mes abans del periheli. Eubanks et al. estimen així que la massa de 3I/ATLAS és de 44 milions de tones a principi d’agost del 2025, la qual cosa equivaldria a un radi de nucli dominat per neu carbònica (CO₂) de 374 m.

J. Miller & M. Rodriguez (International Gemini Observatory/NSF NOIRLab), T.A. Rector (University of Alaska Anchorage/NSF NOIRLab), M. Zamani (NSF NOIRLab) van aconseguir aquesta imatge de 3I/ATLAS el 26 de novembre amb el telescopi Gemini North, de Hawaii

3I/ATLAS, un objecte interestel·lar

La determinació de l’òrbita d’objectes interestel·lars (ISO) ens informa del seu origen, de la seva cinemàtica i de les seves propietats nuclears. L’acceleració n’és el paràmetre clau. En l’actualitat la determinació de l’òrbita d’ISOs no depèn exclusivament d’observacions preses a la superfície de la Terra o en l’òrbita baixa terrestre, sinó que també hem de recórrer a les sondes interplanetàries que segueixen òrbites heliocèntriques.

L’acceleració no-gravitacional

Els cometes es defineixen per una activitat consistent en l’emissió de gasos (CO, CO₂, H₂O) per sublimació que, juntament, amb partícules de pols, integren la coma o cabellera, i la cua, i poden acabar formant eixams de meteors. Aquest procés de pèrdua de material del nucli cometari pot provocar acceleracions de la trajectòria que no obeeixen a les interaccions gravitatòries. L’acceleració no-gravitatòria d’un cometa es pot modelar amb paràmetres constants i un terme escalant g(r) que depèn de la distància heliocèntrica r(t), assumint que g(1 UA) = 1. Els paràmetres que cal resoldre són Ai, on i = 1, 2, 3 fan referència a les acceleracions radial, transversal i perpendicular respecte del pla orbital.

La coma de 3I/ATLAS es troba dominada pel diòxid de carboni (CO₂), i cal pensar que aquest és el material predominant del nucli. Això fa pensar que g(r) seria propera a l’invers del quadrat de la distància heliocèntrica (1/r²). El valor de ΔT dependria de g(r(t)), de manera que g’(r(t)) = g(r(t+ΔT). El pic d’emissions de gasos tindria lloc al voltant del periheli, abans o després segons quin sigui el signe de ΔT.

En el cas de 1I/’Oumuamua, hom disposa de 111 observacions preses entre el 18 d’octubre del 2017 i el 2 de gener del 2018. El cas de 2I/Borisov hom disposa de 2117 observacions preses entre el 17 de març del 2019 i el 28 d’abril del 2020.

Per a 3I/ATLAS hom disposa de 4836 observacions entre el 8 de maig del 2025 i l’1 de desembre. Eubanks et al. empren 4194 observacions per fer les seves estimacions. El conjunt E d’observacions inclou totes les dades òptiques preses per observatoris terrestres així com astrometries dels satèl·lits TESS i HST (Telescopi Hubble). El conjunt P afegeix a E dos observacions per la sonda Psyche, realitzades el 8 de setembre i el 29 d’octubre. El conjunt TGO afegeix a E quatre observacions del Trace Gas Orbiter fetes el 3 d’octubre.

L’estimació de la massa de 3I/ATLAS

Com que hi ha acceleració no-gravitacional significativa, Eubanks et al. s’animen a fer una estimació de la massa de 3I/ATLAS a partir de la fórmula:
Ma = (dM/dt)·v.
a és la magnitud de l’acceleració no-gravitacional. dM/dt és la taxa total de pèrdua de massa degut a l’emissió de gasos. v és la velocitat d’aquests gasos.

La velocitat v dels gasos emesos depèn de la massa molecular d’aquests gasos:
v=ζ(8kT/πm)^1/2.
on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, m és la massa molecular (7,38·10^-26 en el cas del CO₂) i ζ és una constant 0,5-0,6.
de forma que v seria aproximadament de 155 m·s^-1.

Les observacions del JWST de principi d’agost oferien un valor de dM/dt de 150 kg·s^-1 quan el cometa es trobava a 3,3 UA del Sol. A 1,8 UA, el 24 de setembre, el valor d’a era de 8,9·10^-9 UA·dia^-2.

Així la massa de 3I/ATLAS seria de 4,4·10¹⁰ kg (44 milions de tones mètriques). Si assumim que el nucli cometari té una densitat entre 200 i 600 kg·m^-3, el radi seria entre 260 i 374 metres.

La natura de 3I/ATLAS

El radi del nucli cometari 3I/ATLAS es trobaria entre 260 i 374 metres. L’estimació del nucli cometari 2I/Borisov era entre 200 i 500 metres.

L’astrometria indica que 3I/ATLAS pateix una acceleració no-gravitacional en els tres components (radial, transversal i perpendicular). Hi ha un desplaçament significatiu en el pic d’acceleració respecte del periheli. Eubanks et al. confien que l’addició de cinc conjunts de dades d’altres sondes interplanetàries afinarà una mica més l’estimació de massa i de radi.

Lligams:

- Astrometry with Interplanetary Spacecraft: Determination of the Non-gravitational Accelerations of the Interstellar Object 3I/ATLAS. T. Marshall Eubanks, Adam Hibberd, Bruce G. Bills, W. Paul Blase, Andreas M. Hein, Robert G. Kennedy III, Adrien Coffinet, Pierre Kervella. Research Notes of the AAS 9: 329 (2025).