Dimecres passat vaig escriure que ja havia complert els 62 anys. ¡que de pressa passa el temps! no te'n adones gaire be. Tan sols quan t'ho mires amb perspectiva i rumies totes les coses viscudes se't fa evident que per força ja han passat uns quants anys.
Ahir varem tenir dinar familiar que malgrat la turmenta del matí varem poder fer al jardí i gaudir una estona de sol. Quanta més estona estic amb els meus néts Joan i Aina, més coses els trobo, en Joan, de setmana a setmana ja ha variat el seu llenguatge, sempre descobreixo que ja diu alguna cosa que no deia i ara ja comença a fer frases, és un encant de criatura, tot ho gaudeix, que li obris un llibre i li expliquis el que hi ha (tot i que se'l sap de memòria), que li preguntis pels cotxes que te, alguns tenen noms, que l'empaitis, que ballis amb ell, i així més i més........ Pel que fa l'Aina és una criatura simpatiquíssima, riallera, i ja fa "gorgoritos" et segueix amb la vista i riu, i a mi em cau la bava.
Sembla que era ahir que va néixer en Joan i ja han passat 2 anys i mig gaire be i l'Aina aviat farà els 4 mesos, o sigui que com deia al començament el temps va passant sense adonar-te'n. Ha passat la Setmana Santa, el meu aniversari, Sant Jordi, en un tres i no res, gaire be serem a l'estiu de igual manera i ....... així és la vida, els dies van passant, vas vivint, algunes alegries, alguns entrebancs, alguns canvis, però sempre en davant fins al final.