NÚMERO 20 • NOVEMBRE DEL 2012 L’Onze de Setembre d’enguany, centenars de milers de persones es van manifestar de manera inequívoca pels carrers de Barcelona en demanda d’un estat per a Catalunya: en definitiva, per proclamar l’assoliment d’allò que és normal a totes les nacions del món. De manera absolutament imprevisible per a molts, el president de la Generalitat va escoltar el clam del poble i va assumir, sense límits, el lideratge d’aquesta fita, tot i esgotar el seu objectiu de legislatura, que era quimèric en el context de l’Estat espanyol, el pacte fiscal. Un senyal evident de la seva decisió ha estat convocar la ciutadania a les urnes i que, en un context d’absoluta democràcia, es decideixi el camí que ha de seguir el nostre país. Cal recordar que, fins ara, els nostres dirigents, quan eren al govern, el que els guiava sobretot era l’anhel de continuar com més temps millor al propi govern, oblidant programes, estatuts de partit i el que calgués, i reclamant que la pluja fos